La cultura polititzada celebra l'actualitat del suposat pensament romàntic. O sigui, es complau a reconèixer-se en l'absència d'un conjunt d'idees tan notòria com la que es va produir en el romanticisme, quan la prioritat era formular una declaració d'hostilitats, i no pas articular un projecte intel·lectual mitjanament sòlid.

El nucli de l'actitud romàntica era abstenir-se de presentar una doctrina pròpia, per la via de rebutjar les alienes. Aquest fracàs constitutiu va assegurar, fet i fet, el veritable triomf del moviment, ja que la rellevància del romanticisme va residir en la manca de teoria, en la consagració del pensament en blanc, com passa avui amb la creació desenvolupada per artistes exclusivament preocupats per caçar la subvenció, pescar el càrrec o conservar la prebenda.

El romanticisme va llegar un solar en ruïnes. Com que cap dels seus exponents va ser capaç de construir-hi, el va deixar gairebé pla als arquitectes del dia següent. Per tant, les normes que ara no està sabent propugnar la gent de la cultura al dictat, les hauran d'enunciar amb escreix els qui vindran a la saga.