Tirada de daus

11.11.2015 | 08:53

Hi ha dies que els dies no passen, hi ha hores que no contenen minuts i segons que duren tota una vida. El que corre de pressa de cop i volta s'atura i queda arraconat com un animal ferit. Les capes que conformen la via nummulítica sobre la qual vivim s'emplenen de jeroglífics desfilats memòria enllà. Sol. No hi ha res com l'ombra d'un bon sol. Una cortina de pluja: 18-J-36, 1-A-39, 6-J-44, D-D, 23-10-77, 11-S, 15-M, 12-O, 9-N, 20-N, 26-M, 27-S i 20-D, d'aquesta manera el riu puja, rebufa i s'abat contra tothom i sobreïx a l'altra riba, joncs i bardisses impossibles resseguides per aigües turbulentes on s'hi redossen els pendrives, e-mails, wi-fis, e-books, ipads, tablets, facebooks, googles, tweets, drons molt de drons, robots, fantasmes virals, sexe quàntic, sexe retàntric, culs de cuc, culs de sac, culs a seques, apps, uassaps i tot el que no saps. Tot està contingut en un núvol més poderós que el que van imaginar els pintors renaixentistes perquè els àngels toquessin la lira i allò que no sona; sorprèn que el Núvol no pari al cel. Ningú no sap on és ni t'indica la ruta per arribar-hi o tant sols per avisar si la tramuntana el canvia de lloc i tan ràpid com encén l'Empordà. Corre el rumor, sobretot en les llibreries tancades de Figueres, que el Núvol està situat en una illa. Com la del doctor Moreau? Com la de Perdidos? Quina illa? Quin mar? Oceà? Una nano-bassa? Diuen que està situada en aigües interiors -menors- i que la boira l'amaga. La boira!, sempre tot acaba amb un grapat de boira. Diuen, diuen, diuen. Fa dies que la bestiesa digital -creada, muntada i treta al carrer prop de la Catedral de Girona- funciona d'una manera autònoma i que els invents superen la capacitat humana d'inventar invents. El cercle humà es tanca. El cervell necessita protesis. Imagino l'illa governada per un Doctor No, un No No com Déu mana, un No No definitiu. S'ha acabat el patriarca del a veure sí, el de ja ho veurem i el de la puta al cove. M'assalta una inquietud postfiral: si un dia ens governen màquines que no tinguin la decència de ser corruptes, en quin món viurem? És allò que el pensar fa perdre al burro que llegeix i que l'escriure fa pensar en els tres burros que hi van a dalt i que no es veuen encara que llegeixin. Mentrestant els dies s'aturen i les hores obliden els quarts i les mitges; cau una pluja de bòlits infestada de lletres: CUP, CDC, UDC, ERC, ACDC, JXSí, PP, PPC, PSC, PSOE, Catalunya Sí que és Pot (CSP), C's, EQUO, INCV, Podemos (PM), Barcelona en comú (BC), la de tots aquells que transiten en la zona franca (ZF) de la vida. Algú ha tirat els daus que salten i corren, l'amo del casino observa les càmeres de vigilància.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema