El llarg viatge

11.11.2015 | 08:53
El llarg viatge

La vida és un llarg viatge, plena de troballes, problemes i experiències. Els alemanys del segle XVIII van encunyar el nom de novel·la de formació, per definir el pas de la adolescència al món adult, per obrir els ulls a la realitat que és la que és i no és un altre. Vegin el debat d'investidura del president i candidat Artur Mas, convertit en un convers de les iniciatives de les CUP. L'enèsim debat. El senyor Miquel Iceta, dels socialistes, li parlava del pes de la història en un debat a tot o res, a on negociar vol dir imposar, i a on el Parlament s'utilitza amb el tacticisme partidista que diu representar a la majoria ciutadana, quan tenim una divisió clara, perillosa, de la ciutadania, tant en vot, com en la forma d'enfocar això tan complex que és l'encaix de Catalunya dins d'Espanya.

La història entesa com una batalla entre nacions, o un procés de reconeixement, de col·laboració i respecte gradual. Vegin la situació actual, on la Generalitat té problemes econòmics greus, amb un dèficit disparat, amb proveïdors que depenen dels ingressos que no arriben per continuar la seva vida i la feina. Viuen una situació difícil perquè el Fons de Liquidesa Autonòmic està suspès, mentre veiem una política de fets consumats des del Parlament. Segur que el dèficit s'ha de reduir, però no a còpia de retallades continues al ciutadà, com tenim des del 2012, sinó amb la racionalització i modernització de recursos, i sobretot amb el nou finançament autonòmic que està encallat i és més necessari que mai. Però per aconseguir-ho cal dos Governs, actors polítics amb amplitud de mires, disposats a enfrontar els problemes urgents. Ara el canvi climàtic ens ajuda amb temperatures càlides, però l'hivern no trigarà a sacsejar les economies de molts ciutadans que pateixen la pobresa energètica en carn pròpia, que vol dir, ras i curt, no poder engegar la calefacció perquè no la poden pagar. Cal un pla de xoc. Mesures com aquestes, generals i no partidistes, ajuden a apropar els polítics als ciutadans. Si tenen temps, llegeixen el Crónicas parlamentarias de Josep Pla, sobre els anys que van dur a la Guerra civil, un retrat àcids dels dirigents en una època convulsa, que van voler imposar la seva raó a la dels demés, en un temps que creia que els ismes, de tot color (comunisme, nacionalisme, socialisme, feixisme) podien crear societats perfectes. Quants, per exemple, dels 15.000 milions d'euros anuals que genera el turisme a Catalunya corresponen, a banda de la fama de Barcelona o la Costa Brava, a la Marca España, que tan critiquen alguns? No hem d'aspirar a societats perfectes, sinó a societats obertes, plurals i amb drets ciutadans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema