És curiós que quelcom que passa diàriament arreu del país i afecta un munt de persones no tingui la repercussió mediàtica que es mereixeria i, en canvi, sovint anem sobrats de notícies que no tenen cap mena de rellevància ni d'interès, entre elles el seguiment minut a minut de la vida política. Doncs resulta que, dins la quotidianitat, centenars de persones grans, que viuen soles, reben la visita de tota mena de comercials, bàsicament de companyies energètiques, ja siguin de gas o d'electricitat, els quals intenten per tots els mitjans i amb totes les argúcies possibles fer canviar de companyia als pobres jubilats. Tant es així que conec casos propers que en un any els han canviat quatre vegades de compa?nyia i sempre fent-se passar per agents de la companyia amb la qual ja tenien el contracte de serveis. És a dir, dient que eren de la mateixa companyia els fan signar un paper amb qualsevol argument que en realitat és un nou contracte i així, un darrere l'altre, sense que se salvi cap de les grans empreses energètiques d'aquest país perquè totes exerceixen la mateixa pràctica bruta, encara que cap d'elles reconegui fer-la servir i totes sense excepció al·leguen ignorància quant se'ls pregunta per la quantitat de bestieses que fan en l'aplicació de les seves polítiques comercials.
Aquesta guerra comercial ha ar?ribat a l'extrem que el suposat personal es presenta amb credencials falses i, això sí, amb una simpatia desbordant fan que l'avi o l'àvia estampin la seva signatura sobre el paper. Aquesta pràctica tan poc ètica s'ha estes pel país i en alguns casos arriben a ser constants les visites i les pressions per canviar d'em?presa. Els resultats econòmics d'aquestes companyies no indiquen que passin tanta gana comercial i que es disputin els clients com si fossin bandolers, però la realitat és la que és i sinó que preguntin als avis quantes visites reben per entabanar-los i aprofitar-se d'ells. Potser haurien d'incloure-ho a les seves memòries de responsabilitat social corporativa.
