Fa una setmana es va celebrar el Repensa Lloret, una iniciativa arriscada i innovadora que ens dóna pistes sobre cap on van els nous temps quan parlem de política municipal. Després de vuit anys d'una crisi econòmica duríssima en el que els ajuntaments s'han vist obligats a gestionar situacions d'emergència alhora que havien d'ajustar el seu pressupost i intentar mantenir serveis, comença a emergir una recuperació econòmica en un entorn que ha canviat.
Als ajuntaments -com a tots- els ha canviat l'escenari durant la crisi. No té res a veure la situació en què es troben el 2015 que la situació que hi havia al 2007. En aquests vuit anys ha canviat tot. Les prioritats, els pressupostos, la ciutadania, els polítics, etc. I els ajuntaments han de ser prou audaços com per tornar a definir el seu horitzó de futur i plantejar-se nou reptes en un entorn diferent.
Les ciutats s'han de repensar i plantejar les seves prioritats. Però no només les emergències que han gestionat en el període de crisi, ara els toca replantejar quins reptes es planteja la ciutat per quan la crisi hagi quedat enrere. Cap on ha d'anar la ciutat? En quin aspecte es vol posicionar per competir amb altres ciutats o destinacions? Com es podran guanyar millor la vida els veïns de la ciutat?
Aquestes són algunes de les preguntes que ara han de fer-se els governs municipals. Ja no n'hi ha prou de dedicar-se a gestionar les conseqüències de la crisi. Ara també toca mirar el futur. No només gestionar el present immediat sinó el també el mitjà i el llarg termini.
Els municipis s'han de repensar per tal de tornar a marcar-se objectius que donin resposta a un nou context de postcrisi. Les ciutats s'han de marcar nous reptes que serveixin per relligar representants i representats i definir junts el futur de la ciutat.
Perquè si hi ha quelcom diferent que defineixi el moment actual a diferència dels anys de precrisi, és el paper dels ciutadans. El que abans es feia des dels despatxos i d'esquena als ciutadans o amb una participació molt petita d'aquests, ara ja no es pot fer sense ells. Després de la crisi, només es pot repensar les ciutats de la mà dels ciutadans. Per i amb els ciutadans. El distanciament dels ciutadans amb la política, la força dels moviments socials i la voluntat d'implicació de la gent per tot allò que els afecta ha deixat obsolet el model tradicional de participació ciutadana. La gent ja no només vol decidir el que l'afecta a un nivell més directe -carrer o barri- ni fins i tot decidir en l'àmbit més indirecte -la ciutat- , ara vol decir en tot allò que l'afecta. El veritable canvi és que avui la ciutadania no entén que es pugui decidir el futur de la ciutat sense una participació activa dels ciutadans. I quan parlem de ciutadans estem parlant de veïns individuals però també de ciutadans organitzats: associacions de veïns, comerciants, empresarials, moviments socials, entitats culturals, esportives, etc. Ciutadans organitzats i no organitzats. Veïns tots.
Aquest ha estat un dels èxits de la jornada Repensa Lloret, entendre que només es pot repensar la ciutat de la mà dels ciutadans i plantejar-ho obertament. Sense por. És entre tots els qui viuen a la ciutat els que han de decidir cap on ha d'anar i com ha d'intentar guanyar el futur.
Perquè aquest esforç de redefinir el futur de la ciutat només s'aconseguirà si s'aconsegueix la implicació de la ciutadania, si tothom s'ho creu. Si tots -govern municipal, oposició, tècnics, treballadors municipals, teixit social, entitats, associacions, etc.- remen en la mateixa direcció. Si la gent no creu no només en les conclusions finals, sinó que ni tan sols creu en el procés ni en els objectius, tot l'esforç no servirà per a res.
És temps, doncs, de repensar-se, de definir cap a on aniran les ciutats un cop hagin deixat enrere una de les crisis més fortes dels darrers anys. Però és temps de fer-ho junts, entre tots. I aquelles ciutats que ho entenguin, aconseguiran tenir un present però sobretot un futur més brillant. D'aquí a uns anys podrem fer la prova i fixar-nos en quines es van repensar i quines no ho van fer, i de ben segur hi haurà una diferència clara entre les ciutats que es van repensar de la mà dels veïns i les que van continuar fent el que sempre havien fet com si no hagués canviat res. Temps al temps.
