Cartes

JOSEP MARIA BOSCH. GIRONA.

Llegeixo al Diari de Girona del diumenge 8 de novembre un escrit seu, en què vol respondre la periodista Sra. Pilar Rahola i em quedo, tal com es diu coloquialment, «garratibat».

A veure, Sra. Izaskun:

- Vull creure que ha patit una amnèsia transitòria quan parla del Sr. Ernest Lluch com a únic màrtir català de la banda ETA. Vostè no ha sentit parlar del jutge Lidón, a qui s'ha dedicat la plaça de Girona, davant de l'Audiència? Vostè no ha sentit parlar del mosso d'esquadra de Roses a qui els pistolers van assassinar?... Però, el que és més greu, no coneix el tema d'Hipercor a Barcelona, on van morir desenes de víctimes, o la Caserna de Vic?

- Si el que vostè insinua és que el president Pujol no va voler el sistema fiscal basc per a Catalunya, per poder «robar»É s'equivoca greument. Li hauria estat molt més senzill en un sistema com aquest que en el general.

- Tal com vostè sap -o hauria de saber- els bascos són l'únic poble «ric» de l'Estat, que no contribueixen, en res, a la solidaritat amb els pobles espanyols més pobresÉ i ens deixen aquesta tasca a catalans, valencians, balears i madrilenys.

- No només això, Sra. Izaskun É informi's i veurà que el tema és molt més greu. Quan es fan els càlculs del cupo basc, si surten, per exemple, 1.000 milions d'euros, llavors ve el lendakari de torn amb les rebaixes i s'arriba a 700 o 600 mil milions. Li agradi o no, Sra. Izaskun, res d'això hagués estat possible si els pistolers de l'ETA no haguessin tingut «acollonits» als polítics espanyols i, molt particularment, als d'aquest partit d'extrema dreta que es diu PP i amb qui, vostès, fan el que volen.

- I, per acabar, li diré mésÉ Sra. IzaskunÉ si les coses haguessin anat de manera diferent i ara fossin els bascos els que demanessin la independència i nosaltres, en canvi, tinguéssim les butxaques ben plenes, pot estar segura que Catalunya, com tot un poble, estaria al seu costat, mentre vostès, de manera escandalosa, vergonyosa i covarda, han «nedat i ?guardat la roba».

Sense govern

SALVADOR LLORENTE VARELA. GIRONA.

Quant de temps estaren sense govern a Catalunya?

Sembla mentida però és veritat que estem arribant a una situació limit, a causa dels polítics nefastos i irresponsables que tenim. Per sort aquest país podria i de fet funciona sense govern, perquè tenim uns grans professionals en tots els àmbits (salut, educació, investigació, etc.).

Si els polítics actuals fossin la meitat de responsables del que són els nostres professionals, estarien en un país que semblaria un Edèn o Paradís.

Si us plau, «polítics», canvieu les vostres estratègies i accions pel bé de tots els ciutadans. Gràcies.

Desenterrar

l'arma de la por, sense reflexió

JOAN JANOHER I SADURNÍ. VULPELLAC.

La maquinària política s'ha posat en marxa, amb el caire de continuar fent-se forts amb el Constitucional. On rau la potestat democràtica per fer possible un diàleg convincent, sense entrar en la jurisdicció del que correspon dintre dels fets més raonables de la política i valgui la redundància de l'expressió?

Des de l'inici de l'interès per Catalunya d'aconseguir el seu concert econòmic, el poder de l'Estat ha estat aplicant l'immobilisme absolut, envers al problema de la consulta.

Ara que la situació supera la perspectiva del que interessa pel país, se n'adonen, o almenys crec que així és. Tenim ara mateix el moment àlgid de poder actuar i decidir el que més interessa pel nostre poble.

Pot ser que com a humans caiguem a les teranyines dels altres poders que ens volen ignorar com a poble. Però aquest que es considera madur i amb molta voluntat per assolir un dels somnis més preuats, topem malauradament amb el tòpic del bunker insonoritzat.

Tenen en aparença l'arma letal de fer por a la societat catalana. Ens cal, doncs, recordar, de forma contundent, que si haguessin entrat a reflexionar aquest problema tan puntual, avui no hi hauria aquest estira i arronsa, havent demostrat encertadament que sí teníem un govern democràtic. Res és passat per evitar aquest estancament i desenterrar la fúria de la contra dels drets que ens pertanyen, i negant-nos la sobirania. No són aquestes les formes ni la manera de guanyar-se un país que defensa amb escreix la seva llibertat.