Cartes

15.11.2015 | 07:10

Dins d´un laberint
Lluís Torner i Callicó. girona.
Bona part del col·lectiu de la gent gran, en els moments polítics, econòmics i socials, que ens està tocant viure, ens sentim com posats dins d´una mena de laberint, que ens fa anar donant voltes i més voltes i no ens deixa trobar una sortida, que ens permeti veure, amb més claredat, el poder optar a una forma de viure, que ens ofereixi un clima d´una certa tranquil·litat, on tothom pugui viure dignament, mantenint les tradicions que ens són pròpies, amb dignitat, concòrdia i pau. En aquest punt voldríem tenir la suficient clarividència, per entendre tot el que, contràriament, està passant: picabaralles, desencontres, rancúnies, amenaces, etc. Per des comptat, una de les coses que ens és difícil d´entendre, en el cas nostre, és com una minoria, pugui fer anar de bòlit una majoria, fent que aquesta s´hagi de rebaixar, perquè l´altra s´avingui a donar-li un petit ajut, quan, a més, si els l´acaben donant, serà a canvi d´acceptar un seguit de condicions, algunes de les quals van en contra d´alguns dels seus principis, i dels de molts d´aquelles a les quals havíem fet confiança. Què voleu que us diguem, o els que ho veiem així som curts d´enteniment, o hi ha alguna cosa que falla. És el nostre parer.

Les farmàcies volen cobrar o fer política?

Joan Garcia. Girona.
Les farmàcies catalanes fa quatre mesos que no cobren. El sorprenent, però, és que han penjat uns cartells en els seus establiments en què diuen: «L´administració paga els medicaments mesos després que els necessitis. Aquest cost l´avancen les farmàcies». Fixeu-vos en el detall. Culpen ambigüament l´administració quan ells saben perfectament que els pagaments corresponen a la Generalitat. L´ambigüitat, però, no és sobrera per deixar el dubte d´allò tan gastat que la culpa de tot és de Madrid. La partida corresponent a les farmàcies està prevista en els Pressupostos de la Generalitat. On són els diners?
Per què els farmacèutics no s´atreveixen a identificar clarament que qui no paga és la Generalitat? Temen represàlies? Si fós així que ho denunciïn. Prefereixen fer política abans que cobrar? Doncs, aleshores que no es queixin. Les revolucions no surten de franc.
Però, és clar si la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona és la dona de l´alcalde convergent d´Olot i, al mateix temps, és la cap de farmàcia del Trueta, o sigui que té sou de la Generalitat, es comencen a entendre moltes coses. Tot queda a casa. Continuïn fent política i sacrificant-se per Artur Mas i la causa.

I tot per res
Joaquín Durall. banyoles.
Un home que ha armat un rebombori tan enorme com el polític Mas, i per res, no pot de cap manera ser gaire intel·ligent.
Som a la Unió Europea, en un món que tracta d´unir-se i integrar-se amb els altres països per millorar l´intercanvi de productes i coneixements, mentre aquest descerebrat barroer tracta de separar, irresponsablement, Catalunya, que ha estat tota la història formant part (des de fa mes de 500 anys) d´Espanya, que són el mateix territori i país.
Mas no és un individu lúcid, és un enlluernat conflictiu, ja que ja ha destruït diverses empreses acreditades del món industrial i intenta obsessivament reafirmar la seva personalitat deïficada, sense tenir la vàlua necessària, i de la manera més barroera. Traiem-nos-el de sobre com més aviat millor. I als que sigueu separatistes: un consell de vell: busqueu-vos una altra persona equivalent, però amb molta Mas closca.

Home "vs." màquina
Isabel Álvarez Octavio de Toledo. banyoles.
Avui en dia, el que té una feina pot estar molt content, i si el que té aquesta feina és la que li agrada i es correspon a la seva preparació acadèmica, té un gran tresor.
Estem convidats a treballar des de la nostra creació, però cada vegada resulta més difícil i costós trobar-lo. Els nostres polítics tenen com a principal objectiu crear llocs de treball, però cada vegada més el progrés  tecnològic reemplaça el treball humà.
L´orientació de l´economia ha servit perquè els avenços tecnològics per reduir costos de producció i obtenir més guanys hagin substituït persones per màquines.
Es dóna un bon exemple als bancs i caixes. Unes màquines que a la gent grans li costa fer-les servir i cues de persones ateses per molt poc personal, i estem parlant d´empreses que els seus guanys són extraordinaris i poden dedicar aquests guanys a obra social. No seria més social tenir més persones treballant?
L´altre dia, a la televisió, va sortir un bus que pot circular sense xòfer. És un vehicle alemany venut a Grècia, un dels països amb més atur. Extraordinari!
Com diu el papa Francesc en la seva Encíclica Laudato si: «Deixar d´invertir en les persones per a obtenir un rèdit immediat més alt, és molt mal negoci per a la societat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema