Els darrers errors de Madrid

15.11.2015 | 10:08
Els darrers errors de Madrid

Mentre una part de la nostra base sobiranista es troba inquieta davant el curt termini dels pactes i les imputacions, cal no perdre de vista que el pronòstic de futur per al Procés és esperançador. El fet que a les passades eleccions el vot independentista arribés al 48% -amb majoria absoluta parlamentària- contra un 37% d'unionisme estricte, confirma el caràcter irreversible dels passos que estem donant. Som un volum massa gran de gent de totes les condicions que mai no acceptarem de tornar a formar part d'Espanya. La predicció de Leopoldo Calvo Sotelo que la immigració espanyola faria triomfar l'unionisme a Catalunya no s'ha complit perquè, per entendre'ns, pot més l'esperit Súmate que no la creuada de la caverna.

Paradoxalment, la dada que més confirma l'escenari de desconnexió és la mateixa resposta donada al Procés pel Govern de Madrid i els seus aliats. Com era de preveure, han optat per continuar criminalitzant el sobiranisme català. En la seva obsessió electoral, no se n'adonen que l'adopció del discurs més catalanofòbic ens reafirma plenament en la nostra decisió. Des d'un hipòcrita legalisme constitucionalista, actuen com si fóssim terroristes (rebels i sediciosos) i no demòcrates ostentadors d'una còmode majoria parlamentària. Certament, és l'única reacció permesa per una inèrcia de segles de supremacisme que -com el Titànic davant l'iceberg- no té reflexos per a una correcció a temps.

Passi el que passi, si perseverem, els catalans ho tenim guanyat. I, en gran mesura, és als partits de Madrid a qui ho hem d'agrair. Amb la guerra bruta actual (campanya paral.lela de l'Audiència Nacional, manipulació del comunicat de Juncker, inqualificable imputació a Mas, amenaces de tot pelatge i rocambolesca promoció de l'espuri grup Societat Civil Catalana) ens confirmen que queda descartada la via de la seducció política que requereix la democràcia al segle XXI. Ens fan el favor de no deixar-nos cap altra sortida. Han optat unànimement (PP, PSOE, C's, Conferència Episcopal...) per la mateixa línia d'actuació que els va deixar sense Cuba fa 117 anys i sense Flandes al segle XVII. Alhora, i com ha apuntat l'admirat professor Henry Ettinghausen, la seva premsa fa el mateix paper que feien els fulls volants anticatalans divulgats per Felip IV: fomentar l'odi i enrocar el menyspreu.

Tanmateix, el menyspreu a la democràcia no és l'únic error en què cau l'unio?nisme. Els poders fàctics unionistes també s'equivoquen de ple en escollir Ciutadans com a comparsa del PP per conduir la Segona Transició espanyola que diuen voler efectuar. Esgotat el corrupte bipartidisme PP-PSOE com a pilar de l'unionisme, han caigut en el parany de promoure Albert Rivera com a Moisès per ajudar-los a superar el descrèdit (jurídic, polític, econòmic, financer) en què ha caigut Espanya a ulls del món. És saltar directament de la paella al foc.

Per fer creïble el projecte espanyol internacionalment, els poders fàctics de Ma?drid haurien d'haver promogut un nou partit de voluntat regeneradora real, i no fictícia. Els hagués calgut un partit no tan clarament vinculat a l'estratègia de FEDEA i a l'Ibex35. Haurien d'haver escollit un partit que no fos una mera crossa del PP i que pogués dissimular millor la seva afició al franquisme. Un partit menys carregat d'odi envers la manera de ser i la llen?gua dels catalans. Un partit que no plantegés les vitals infraestructures en ba?se a idees nacionalistes -com ha fet Rivera amb el TGV- i que no s'arrenglerés tan clarament amb l'extrema dreta a l'hora de fixar les polítiques de gènere, confessionalitat i drets i assistència mèdica als immigrants. Quan el món descobreixi que la tan anunciada "nova política espanyola" està en mans d'un partit tan ranci com Ciutadans, se'ls confirmaran els pronòstics i veuran que, efectivament, Espanya no té remei. I que els catalans fem sàviament de voler-ne marxar tan aviat com puguem. Per tenir futur i democràcia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema