Dol per ParÍs

15.11.2015 | 08:53

Divendres a la nit va ser un dia horrible per París. Els atemptats terroristes sincronitzats van provocar almenys 200 morts just el dia en què l'estat francès havia començat a protegir les fronteres. París es prepara per a la conferència internacional pel canvi climàtic a finals de mes amb la participació de molts caps d'estat i la informació sobre la seguretat no deu ser pas gaire tranquil·litzadora. França ha decidit suspendre el tractat de Schengen temporalment, cosa que permet controlar les fronteres durant 30 dies. Per aquest fet va posar 1.000 policies a controlar els 30.000 cotxes que passen per la frontera de la Jonquera en un intent de posar el país en una bombolla de seguretat. Guerra a París, diuen molts diaris internacionals. Manuel Valls havia dit el mateix divendres que temien per un atac terrorista i França sap que es troba sobre un autèntic polvorí.

Els que em coneixeu sabeu que dic sovint que alguna de les solucions als problemes del món actual passa per França, tant si la resposta és econòmica com si és so?cial o política. El món global que hem construït té manca de controls bàsics, hem destrossat un munt de valors i les ideologies ja no donen resposta als problemes que es van creant arran de l'obertura global. Hem eliminat els aranzels dels països amb l'esperança que això possibilita més creixement econòmic mundial, hem desmuntat els controls de seguretat fronterers amb el tractat de Schengen, els estats han perdut el control de la informació i de la creació d'opinió, la informació es mou amb tota impunitat tant si és bona com si és terrorista... i el resultat és un món que no creix com cal, amb més desigualtat, amb milions de persones que no entenen el que passa, amb societats senceres que han perdut l'esperança d'un món millor, sense trobar recés en cap ideologia. Tot això explica per què certs col·lectius es refugien fanàticament en la religió, per què hi ha tanta dispersió en partits polítics, per què costa tant construir un pensament o una ideologia majoritària.

Un factor clau és la globalització, però l'altre és la velocitat amb què circula la informació a través d'internet. A la xarxa s'hi propaga de tot, bo i dolent, molt dolent. És una escola on es pot aprendre qualsevol cosa, des de sexe fins a construir armes massives i, fins i tot, en l'internet ocult s'hi pot comerciar amb fins il·legals, és a dir, amb armes, amb la impotència de la policia. Aquest fet té costats positius i altres negatius. El positiu és que tanta informació evita que un grup pugui tenir el monopoli de la informació. És el que li passa a Mariano Rajoy o a Vladimir Putin, incapaços de frenar tendències que no els interessen, però alhora permet crear i difondre moviments importants, com és el fanatisme musulmà.

Per això França és clau, amb un país que estima que té entre 5 i 6 milions de musulmans, tot i que Le Pen diu que n'hi ha almenys 15. El fet és que la llei francesa no permet demanar a ningú per les seves creences religioses i que el país té un conflicte greu amb bona part d'aquest col·lectiu que viu en els suburbis de les grans ciutats. Almenys 1.800 francesos musulmans estan enrolats en les guerres de Síria i de l'Iraq i els conflictes i atacs a França no paren de succeir-se. França és un laboratori per al món occidental, sobretot pel seu model de protecció social que alhora condiciona el seu model econòmic. L'estat francès és un estat ultraprotector, amb un pes del sector públic sobre l'economia del 56%. Els impostos impedeixen a les pimes invertir, el control sindical no deixa que la competitivitat de les empreses pugui millorar substancialment, però l'estat les ajuda si en un moment arriben a caure. Anomeno aquesta economia modulada, ja que no va amunt però tampoc avall, la gent no està contenta, però tampoc té manca de les qüestions més bàsiques. Al final és una societat que sempre protesta, que es resisteix a canviar qualsevol cosa, fet que provoca que la tensió no pari d'augmentar. "Casa nostra crema i nosaltres mirem enllà" va dir Jacques Chirac al setembre de 2012 quan va crear la Fundació Jacques Chirac per al medi ambient i pel diàleg de les cultures. Des del seu mandat als inicis de l'any 2002 fins avui, 13 anys després, tots els governs francesos intenten posar en pràctica modificacions al seu sistema econòmic i social sense èxit a causa de l'oposició al carrer. L'últim fiasco ha estat la taxa de CO2, començada per Sarkozy i acabada i desmuntada per Hollande. Podríem dir que França no és ingovernable, però no pot canviar el rumb, amb la qual cosa molta gent diu que s'ha de canviar la República, començar amb un sistema nou que permeti salvar els obstacles actuals. Per això França és tan important, perquè fent això resoldrà bona part dels problemes derivats de la globalització i de la manca de governança global. Es preguntarà si no hem obert massa les fronteres financeres i de persones, si no les hem obert sense control, si no han de desmuntar guetos, si en lloc de subsidiar sense treballar no seria millor donar treball, si el poder adquisitiu dels ciutadans es pot millorar abaixant costos i consum en lloc de fer-ho pressionant els salaris... en fi, veurem què fa amb la seva laïcitat i amb la seva pulcritud amb els temes religiosos.

Del que podem estar segurs és que França té la capacitat per fer aquest debat, sap reflexionar com cap altre país (potser Alemanya) i les seves conclusions seran importants per a tots nosaltres. Una altra cosa serà si aquestes meditacions es podran aplicar o no. Vénen temps molt difícils en un món perdut que ara ja no va amb brúixola, sinó amb GPS.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema