En temps de solucions globals per a problemes globals, tal i com demana el salvatge terrorisme islàmic, de concentració de poder a Europa per navegar per aquest món d'economia global, a Catalunya, el seu Parlament ha celebrat el primer acte d'un melodrama. El primer acte serveix per presentar personatges i situacions: s'han cobert satisfactòriament les expectatives. Hi ha una majoria per aprovar proclames històriques, una cada setmana si cal, però no hi ha programa de govern. S'ha presentat l'únic candidat possible per presidir-lo, però cadascú ha de fer el seu paper. A ell, li toca regruar l'elecció. A la CUP, consumir els tres actes del melodrama -ara, nus i finalment, desenllaç-, per fer païble als seus votants, radicals de classe mitjana, que la pàtria ho vol. Sols un candidat i una possible majoria. El propi Mas es tancà la possibilitat de bastir-ne una de diferent, impulsant la proclama secessionista ja a la primera escena, dilluns matí. L'única alternativa fóra convocar noves eleccions. Desenllaç fatal. Seria el reconeixement del fracàs, que han convidat a un viatge que no va enlloc, que són una minoria manipuladora i corrupta que se serveix d'una llei electoral injusta per parasitar el poder i usar-lo en benefici dels seus interessos personals i polítics.
El segon acte, el nus, serà llarg. Hi ha temps. Per parlar. Entrevistes i més entrevistes. Declaracions i més declaracions. Hi ha eleccions generals, cal mantenir el caliu i deixar pixar el matxo. Que l'electorat no defalleixi i els enviï a fer punyetes.
Per a Mas, és una cursa de supervivència personal i dels quadres que formen una CDC en estat terminal i assetjada per la corrupció. Sense el poder, no hi ha salvació. Si la CUP és honesta i no el fes president, moriria matant: els carregaria les culpes del fracàs de l'aventura secessionista i convocaria eleccions.
Mediocritat i avorriment.
