Assetjament laboral

16.11.2015 | 09:27
Assetjament laboral

Cada vegada és més habitual trobar-se amb persones treballadores que per motius diversos, però sempre vinculats a conflictes latents dintre de l'empresa, pateixen trastorns adaptatius amb ansietat, estrès i per consegüent amb pèrdua de salut. I això afecta tant homes com dones, i s'ha incrementat exponencialment amb l'augment de la precarietat laboral i la persistent debilitació del dret al treball.

Certament que no tot conflicte laboral s'ha d'interpretar ni és per se una manifestació de l'existència d'assetjament laboral. Però tot assetjament en el treball denota i expressa un evident conflicte que sol tendir a perjudicar l'autoestima de la persona assetjada, per mitjà de violència psicològica o de crear un entorn social perjudicial per a la mateixa. De forma sibil·lina i sistemàtica, i sovint sense deixar proves evidents, els assetjadors, amb paraules, actituds i ordres, lesionen greument la dignitat de la persona treballadora, ocasionant greus perjudicis a la seva salut i ensorrant la seva autoestima.

Podríem parlar de situacions específiques que tendeixen a forçar l'aïllament d'una persona a l'empresa, o de crítiques continuades i públiques, o de rumors malintencionats, o d'insults o agressions verbals, sense testimonis, o de prohibició per promocionar. La por de perdre la feina fa que moltes persones se sotmetin a situacions inhumanes, de les quals no saben com sortir. Els assetjadors ho saben, són calculadors, hipòcrites, i procuren no deixar proves, i juguen amb l'avantatge que difícilment la persona assetjada aconseguirà que hi hagi algun testimoni que s'exposi a represàlies per testificar sobre la veritat. Davant els tribunals la mentida i la veritat, malauradament, estan al mateix nivell, si no hi ha proves que el jutge valori cercant, no només l'aplicació de la llei, sinó la justícia. La defensa de la dignitat, de la salut, de l'autoestima dels treballadors, en situacions d'assetjament, és cada vegada més difícil. Però no es pot deixar el camí lliure ni als assetjadors ni als seus protectors. Cal plantar cara, aixecar el cap i exigir respecte a la dignitat, i els tribunals han de prendre consciència d'aquesta realitat que ja podem catalogar-la d'alarma social.

El treballador té dret a que es respecti la seva dignitat, integritat moral, salut, autoestima. La mateixa Constitució, l'estatut dels treballadors, diferents directives comunitàries i resolucions del Parlament Europeu incentiven la protecció de la dignitat de la persona treballadora. Mitjans legals n'hi ha i en sobren. El que cal és que en la pràctica desaparegui l'assetjament, es protegeixi el treballador i es sancioni l'assetjador. No s'ha de tirar la tovallola, cal fer actuar amb diligència la Inspecció de Treball i els jutjats socials.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema