El món del treball es mou, i els professionals i estudiosos de les relacions laborals també ho fem, reflexionant i aportant propostes sobre les noves realitats i els nous reptes d'aquest món per a les persones que en aquest es troben, és a dir els treballadors, els empresaris i les organitzacions socials, sense oblidar la important activitat de l'administració laboral i del poder judicial. Vivim en una etapa de frenesí legislatiu a Espanya que obliga tots els laboralistes a estar permanentment atents als butlletins oficials, però que també requereix de propostes de canvi davant d'un marc laboral que ha debilitat els drets constitucionals i legals laborals dels treballadors i de les seves organitzacions representatives, i que dóna poques respostes a situacions difícils de preveure quan es van redactar les normes que segueixen regint les relacions laborals (Llei de l'Estatut dels treballadors i Llei orgànica de llibertat sindical assenyaladament), com ara la conflictivitat que deriva de l'ús de mitjans electrònics en les empreses i de la privacitat de les dades de les persones treballadores.

Els canvis en el món del treball van ser abordats la passada setmana al congrés internacional organitzat per l'escola de doctorat en formació de la persona i mercat de treball de la Universitat italiana de Bèrgam, amb la presència d'un nombre important de professorat universitari espanyol. Sota el títol general de "La gran transformació del treball", van ser abordades, en sessions generals i en grups de treball, múltiples temàtiques d'indubtable actualitat com ho demostra el programa des de la sessió inaugural dedicada a la gran transformació del Dret del Treball i les seves múltiples dimensions, amb aportacions sobre l'impacte del canvi en els treballadors i les seves organitzacions, la política social, les cadenes de subministraments, les condicions de seguretat i salut, l'acció de l'OIT o la importància d'economia informal. Altres grups van abordar els nous models econòmics i socials, el desenvolupament tecnològic i la polarització del món del treball, els desajustos en la formació i qualificació del personal, els processos de desregulació de les relacions de treball i les seves conseqüències sobre la cohesió social, les noves formes de representació dels treballadors davant de nous models d'empresa, o els canvis a tenir en consideració davant el procés demogràfic en l'àmbit laboral (dit de forma més directa, el progressiu envelliment de la població treballadora en els països desenvolupats) amb impacte especial en la Seguretat Social.

D'altra banda, fa pocs dies el president de la Societat Internacional de Dret del Treball i de la Seguretat Social, el professor italià Tiziano Treu, dirigia un escrit a totes les associacions nacionals informant dels resultats del XXI Congrés de la Societat Internacional de Dret del Treball i de la Seguretat Social celebrat el setembre a Ciutat del Cap que confirmen "els importants reptes que hauran d'afrontar pròximament els actuals sistemes de Dret del Treball i Seguretat Social", i a tal efecte s'ha aprovat la creació de set grups internacionals de recerca, oberts a tots els membres, que dinamitzen el procés de debat intel·lectual i que aportin noves i renovades reflexions sobre com encarar els reptes existents, ja que tal com destaca el president en el seu escrit "cal que es reevaluïn profundament no només les tècniques, sinó també les categories i en certa mesura els objectius de la nostra disciplina".

Aquests grups abordaran temàtiques d'indubtable importància: El treball informal i irregular, amb especial atenció a les propostes de l'OIT per anar adoptant mesures i acords que contribueixin al seu aflorament i en tot cas a la protecció dels treballadors que es troben treballant en activitats i sectors que operen fora de l'economia formal. La problemàtica dels treballadors migrants, amb especial atenció a evitar situacions d'indefensió i desprotecció social que porten a l'explotació dels migrants, havent de ser un dels eixos del debat la recerca de mesures a escala nacional i internacional que facilitin l'accés regular als mercats de treball i la seva integració. El comerç i treball mundial, de rabiosa actualitat, de manera que el grup de treball hauria de prestar especial atenció a les clàusules socials i més en general, en abordar l'anàlisi dels acords de diferents dimensions, ja es tracti de caràcter bilateral, regional o continental, l'impacte d'aquests sobre les legislacions laborals nacionals i el debilitament dels estàndards mínims de la normativa laboral en els Estats amb legislació social més desenvolupada. L'"organització, productivitat i benestar en el treball", amb l'estudi de la importància que està adquirint la negociació col·lectiva en l'àmbit de l'empresa, i prestant també atenció a les pràctiques de participació i implicació dels treballadors en els objectius i resultats de l'empresa. La importància dels acords transnacionals i el paper que han de jugar-hi els agents socials internacionals, els governs nacionals i les organitzacions internacionals, així com també la seva relació, tant jurídica com social, amb altres acords que s'adoptin en àmbits territorials i/o sectorials més reduïts. Les anomenades noves formes de Seguretat Social per a donar resposta a les noves, i no tan noves realitats del món del treball com la informalitat, la precarietat i els baixos salaris, amb l'increment de persones en situació d'exclusió social i que no poden accedir a les prestacions contributives derivades d'una carrera laboral regular i estable durant el transcurs de molts anys; finalment, però no per això menys important, el paper de l'Estat i les relacions industrials, amb l'estudi de l'impacte de la globalització sobre la reglamentació nacional de les relacions laborals, afirmant-se com raó en el document que la globalització dels mercats "està canviant les relacions tradicionals de poder entre els països i les seves institucions", i preguntant-se com afecta al paper i al poder dels estats nacionals, sent aquesta una qüestió d'especial importància en les relacions laborals" perquè els Estats nacionals han jugat en la majoria de els països un paper important en la fundació i desenvolupament de les relacions i institucions col·lectives de treball".

Concloc. El món del treball es mou, l'iuslaboralisme també, i el Dret del Treball ha de continuar sent un element central de protecció de la gran majoria de persones que només tenen la seva força de treball per oferir en les relacions contractuals, perquè els temps canvien però les relacions de subordinació romanen, no hem d'oblidar-ho.