Eer primer cop en la història recent de Catalunya, el candidat a la presidència de la Generalitat ha estat rebutjat pel Parlament. Precisament, quan havia de començar el procés cap a la independència programat per Artur Mas i la coalició que el proposa. La inèdita situació resultant planteja un atzucac de difícil solució si no es prenen decisions molt importants, sobretot després d'actituds que podríem qualificar, com a mínim, de lamentables i vergonyants per la imatge pública de Catalunya, pel propòsit que les motiva i el respecte a les institucions. Per exemple, el crit antidemocràtic -"Visca la república catalana!"- de la presidenta del Parlament; o el mateix Artur Mas amb les seves maniobres i ofertes per pidolar els vots que li donessin la presidència.
L'obsessió de Mas per mantenir-se en el poder a qualsevol preu permet suggerir dos possibles motius: o bé una dèria malaltissa o bé la necessitat d'amagar qui sap què o quin interès desconegut que reclama el màxim poder. I no em refereixo a les conseqüències polítiques o penals que atiï Madrid. Mas ha menystingut un missatge social del 27-S: el rebuig a la seva política social i econòmica, que ha "engrossit" l'oposició, especialment la CUP.
Els fets, però, permeten una certa esperança després del 20-D, si hi ha canvi: la de reiniciar el procés, però amb el tempo i la intensitat adequats a cada circumstància concreta. I, sobretot, amb una campanya de proselitisme apropiada als sectors ?menys independentistes, i no a l'inrevés, com s'ha fet ara. Per anar a Madrid a demanar la independència cal viatjar amb un 70% dels vots de la societat catalana. Mentre no estiguin garantits, paciència i bona lletra.
