Cartes

a l'escenari

Laia Jansana Sánchez. Banyoles.

Aquest vespre a les nou he assistit a l'espectacle Ovidi 3 que es feia a l'Ateneu de Banyoles. Durant la representació, dos dels tres actors han estat fumant una cigarreta rere l'altra damunt de l'escenari i bevent alcohol. Hem sortit de la sala al cap d'una hora, abans que s'acabés l'espectacle, sobretot molestos pel fum i per la mala imatge que es reflectia damunt de l'escenari amb el consum de tabac i alcohol.

La llei 7/2012, de protecció contra el tabaquisme ambiental, preveu la prohibició de fumar en recintes tancats per protegir tots els individus del fum del tabac en contra de la seva voluntat en diferents llocs, entre els quals, els centres de congressos, cinemes, teatres i sales d'espectacle.

No entenc com l'administració de l'Ateneu ha permès que no es respecti el dret de tots els individus a no respirar el fum del tabac, nociu per a la salut. Em sembla també molt greu que cap responsable de l'Ateneu no hagi tingut en compte que exhibint tres persones fumant una cigarreta rera l'altre damunt de l'escenari es vincula el consum de tabac a determinats valors i actituds. En el cas d'aquest espectacle en concret, com que el missatge era antisistema i revolucionari, els suposats artistes han fet de tipus durs i s'han passat la llei per on han volgut fumant com carreters sense respectar la resta de persones que, a més a més, havíem pagat per anar-los a veure.

Es tracta d'una situació per la qual s'haurien de demanar responsabilitats i garantir que no es tornés a repetir.

Ho sento, però no

només és FrançaÉ

Joan Carles Barbé Morillo. GIRONA.

Dissabte ens vàrem llevar amb una trista notícia, els atemptats de França, sóc el primer que els condemno i sento tristor pels familiars de les persones que han mort o han patit greus ferides.

Ara bé, sento molta ràbia que a l'entrar a les xarxes socials, tant dissabte com diumenge, estiguin plenes de notícies sobre això, representants polítics en parlin, fins i tot Facebook deixa posar-te la imatge de perfil amb la bandera de França... La meva pregunta és, i els 44.450 nens que han sigut matats amb l'avortament en els últims quatre anys? Els més d'un milió de cristians morts a Síria? Els milers de persones que diàriament es queden al carrer sense ca?sa i amb nens? El miler de persones que es queden sense feina o no poden arribar a final de mes tre?ballant?

Que consti que per res del món estic dient que no sigui una tragèdia l'atemptat del cap de setmana, el que vinc a dir és que només ens fixem en el que és «ocasionalment gran» però no en el que és «enormement decebedor» del dia a dia, i ningú es posa una foto amb «Stop desnonaments», ni «Jo no vull avortament», ni imams fent costat als cristians perseguits de Síria...

Vivíem en una societat sense valors, una societat perduda, una societat sense sentit...

Enfront els atemptats

de París

Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

Enfront dels nous atacs terroristes,/ d'aquest tretze de novembre, a París,/ comesos per gent dels gihadistes,/ Europa passa per un moment molt trist.// En diferents llocs d'aquesta capital,/ hi han tingut lloc trets i explosions,/ amb un nombre de morts i ferits molt alt,/ una massacre sens contemplacions.// Amb el crit de guerra, de: Al·là és gran!/ escudats darrere els kalashnikov,/tiraren contra els, per ells, infidels.// Ens costa entendre que vagin matant,/ i que, alguns, s'immolin, fins i tot/ pensant que tenen el paradís guanyat.// Matar gent i fins immolar-se,/ no deu pas dir-ho la seva religió,/ deu ser fruit d'un rancor exacerbat.// Ells en diuen gihad o ?guerra santa,/ ignorem el que vol dir el mot gihad,/ però pensem que voler dir-ne ?santa,/ no és, ens sembla, el mot més indicat.