Un tipus calb

17.11.2015 | 08:29
Un tipus calb

Queda molt bé escriure rètols assegurant que no tenim por dels terroristes. Però si en plena concentració algú tira un petard, o tan sols arrenca a córrer, es produeix una estampida com de búfals en zel, o pitjor ja que aquests no trepitgen els congèneres. El romanticisme de «les dones i els nens primer» ha mutat en el pragmàtic «salvi's qui pugui», com es va veure a la plaça de la República quan centenars de parisencs encenien espelmes i sense cap causa va esclatar el terror infundat. I amb ell l'instint de supervivència més primari, persones que per salvar-se no dubtaven a colpejar, empènyer o trepitjar no importa qui, com si algú hagués deixat anar una horda d'àvies en un pica-pica amb una sola safata de croquetes.

Excepte un. Mirin les imatges. Abans del pànic s'observa a primera fila, a tocar les espelmes, un tipus alt, calb, vestit de negre. No està ajupit com altres, potser està pensant en algun mort a qui estimava, potser plora, no es distingeix. De cop tot són corredisses al seu voltant, gent que crida, que fuig. Ell ni es mou. Als pocs segons tot és buit, queden només les espelmes i els missatges... i el senyor calb. Al mateix lloc, en la mateixa postura, ni tan sols s'ha ajupit. Sembla girar una mica el cap a banda i banda, com estranyat del que ha passat, i això permet saber que és humà i no un maniquí dels Lafayette deixat allà en homenatge a un empleat.

No és fàcil mostrar-se impassible davant la mort. Ho va fer Carrillo el 23-F, però sabia que la sort estava decidida, s'ajupís o no. Moriria si havia de morir i viuria si havia de viure, així que millor morir o viure amb honor. No és el cas del calb, la supervivència del qual podia dependre de si fugia. I no ho va fer. Potser només era algú a qui no sembla bé mostrar por quan acaba d'escriure que no en té. Potser estava tan terroritzat que les cames no li responien. Potser era tant el dolor per la mort d'un ésser estimat que desitjava morir. Tot pot ser. Però jo vull creure que mentre tenia el cap alçat i esperava veure aparèixer algú amb un kalàixnikov, estava cantant la Marsellesa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema