Fa unes hores, el diari francès Le Figaro publicava uns perfils de la gent, tanta gent, assassinada en els atemptats gihadistes de París. Hi ha tècnics de so, treballadors de discogràfica, enginyers, arquitectes, estudiants, emprenedors d'internet. D'un perfil jove, de 25 a 40 anys, en bona mesura. Fills petits, de 2 a 8 anys. Francesos, una parella de romanesos, algun espanyol, portuguesos, força sud-americans. També francesos d'origen magribí. Gent de religions diferents. Gent que, com a gran pecat, sopava i prenia una copa en una terrassa, que disfrutava d'un concert de rock. Activitats d'oci que mostren com els radicals islàmics actuen aquí com ho farien a la guerra civil siriana.
Saben quants milions d'euros d'ingressos turístics ha perdut París després de l'atemptat? Centenars de milions. Un cop així és un cop a la llibertat i l'economia. A la capacitat d'aguantar de societats obertes, tolerants i que volen ser democràcies àmplies. I és un cop a les activitats de masses de la gent. A uns dies del Reial Madrid-Barça, tenim garantida la seguretat? És una pregunta raonable amb un terrorisme que fa de tothom una víctima potencial i de les aglomeracions, objectius militars. Abans de París, aquí vam viure els efectes del terrorisme islàmic, i com a zona turística podem entendre quins són els efectes d'un gran atemptat en l'economia del país; ha passat a Turquia; ha enfonsat el turisme de Tunísia i Egipte. El cas de Daesh, a l'Orient Proper, és el d'una ideologia de les més nocives imaginables, vegin com tracta els seus monuments històrics, patrimoni de la humanitat: a cops de canó i dinamita. La seva actitud amb les poblacions conquerides s'assembla a la dels nazis o els estalinistes. Per això són ingènues certes postures que reclamen entesa amb un poder totalitari, i que elimina qualsevol opinió diferent, com la dels musulmans que fugen en massa a Europa. El cap dels imams de Catalunya es preguntava sobre els controls als imams que fan activitats religioses a casa nostra. De vegades, confonem llibertat amb innocència i manca de control. El món musulmà és ampli i ple de contradiccions, viu amb la por de la fi del petroli i amb règims que coarten llibertats. Hi ha monarquies que neden en dòlars, i el seu poder, la seva manera d'entendre la religió, juga a la guerra en un territori poblat de corrupció i dictadors odiats. Fa uns anys, el francès Sami Naïr denunciava que l'ascensor social francès s'ha aturat. L'atur, la manca d'expectatives i una societat en crisi de valors també explica per què a Espanya hi ha més de 130 joves que lluiten a Síria, un risc per a tots quan tornin. Europa es mou en aquest vesper, amb els ulls tapats. Avui cerca la manera de combatre aquest nou terrorisme salvatge, sense retallar llibertats, perquè aquestes donen sentit a la mateixa Europa.
