La dificultat d'acord entre JxS i la CUP no és flor d'estiu sinó que s'origina en les arrels més profundes de l'extracció social de dos col·lectius antagònics. No és casualitat que un dels diputats amb cadira a la taula de negociació sigui Benet Salellas (CUP), advocat defensor dels universitaris encausats per la càrrega policial del 16 de desembre de 2011, en l'acte de commemoració del 20è aniversari de la UdG. Però Salellas no és l'únic actor d'aquella obra amb paper al «ser o no ser» que avui es representa al Parlament per poder formar govern. Artur Mas va presidir aquella celebració tràgica que va concloure amb una brutal càrrega policial que va deixar 18 ferits. I el Departament d'Interior es manté com a part acusadora i demana que es condemni la gent que Salellas defensa. El conflicte està enquistat. No sé si va ser el president dels EUA Eisenhower qui, el 1950, en ocasió de l'ingrés d'Espanya a l'ONU, va dir allò que «els enemics dels meus enemics són els meus amics». Franco era un tirà feixista, però anticomunista a la fi. L'antiespanyolisme compartit de la CUP i JxS hauria de ser prou raó per pactar una companyia de viatge.
