Divendres a la nit, es va fer l´horror. Els atemptats de París ens van mostrar, un cop més, la fragilitat de l´ésser humà davant dels fanatismes, i també la certesa que els conflictes geopolítics creen monstres que els governs són incapaços d´aturar.
Des de fa un temps, però, hi ha una variació notable en la immediatesa de l´horror: la seva retransmissió per les xarxes socials. Comencem pel que tenen de bo, que no és poc. La hiperconnectivitat dels temps moderns permet una major comunicació i, per tant, moltíssima gent amb parents o coneguts a París van tenir a les xarxes una informació a temps real de la seva situació. Al mateix temps, l´actualització immediata de titulars tenia la virtut de donar la justa mesura del que estava succeint: si assumim que el terrorisme es nodreix, fonamentalment, de la generació de caos i desorientació com a instruments de la por, el coneixement i la informació es tornen poderosos antídots per pal·liar els seus efectes.
El problema, i aquí entrem en el que tenen de dolent, és quan de les xarxes se´n fa un mal ús i, involuntàriament, es contribueix a estendre el terror. Una cosa és informar de fets contrastats i una altra de molt diferent servir-se d´especulacions, d´alarmismes admiratius (l´ús dels signes de puntuació al món virtual mereix una columna apart) i frases moralitzants. Una bona prova és que divendres a la nit l´agència AFP va haver de desmentir una piulada que se´ls atribuïa i que només ajudava a allargar la confusió i la inquietud.
Està molt bé anar d´apuntador per la vida, sempre que es tingui el text correcte. Aquells que converteixen les xarxes en una cerimònia d´opinions dubtoses i aforismes gratuïts acaben essent còmplices dels agents del caos, perquè converteixen la percepció col·lectiva en un pervers miratge de conseqüències imprevisibles. I en un món com el nostre, presoner de prejudicis, generalitzacions i sobreentesos, la irresponsabilitat en l´ús de la paraula hauria de ser inadmissible.
