Fa un parell de dilluns, durant el Ple de l'Ajuntament de Girona, el portaveu de l'equip de govern, Carles Ribas, ens va informar sobre el mantell de fulles que cobreix la ciutat, responent la pregunta del regidor Lluc Salellas, de la CUP. Ribas diu que va fer la comprovació in situ, acompanyat de la brigada i sí, dels arbres en continuen caient fulles després d'escombrar.

És un fet extraordinari que no succeïa en temps de la Pagans, quan tampoc s'hi feien teranyines espesses a les voltes de la Rambla. Ja ens hi havíem trobat l'any passat amb aquesta revolta de la natura contra la bona voluntat convergent. Llavors crèiem que la intenció de l'equip de govern era que s'hi fes una capa d'adob que cobrís els desgavells urbanístics que s'han fet a Girona a les darreres dècades i així retornar-la a l'aspecte que devia tenir quan van arribar els romans. I ho vam aplaudir. El drama va ser que una llevantada funesta va acabar amb l'encís.

Inspirat pel mètode científic de Carles Ribas, també vaig voler fer una comprovació in situ. Vaig sospitar que ell havia anat a alguna zona de Girona publicitada a les guies per a turistes. Així que em vaig apropar a un dels barris on les ordenances municipals no s'han de complir, allà on les bicicletes continuen manant a les voreres i es pot comprar alcohol a qualsevol hora de la matinada. Hi vaig trobar una capa densa de fulles velles i em vaig entretenir a buscar si hi havia un embornal a sota. Hi era. Al costat de l'embornal hi vaig deixar un encenedor vermell i el vaig tapar amb les fulles. L'encenedor s'hi ha estat sis dies.

Les fulles dels arbres continuen caient després d'escombrar i cap ordenança municipal ho pot impedir. S'han de trobar solucions alternatives. Per exemple, si ens fan pagar sense cap vergonya per tenir aparcat el cotxe davant de casa, bé prou que ens podrien multar si l'arbre més proper al nostre portal deixa caure fulles fora d'hores.

Quan els arbres es quedin sense fulles, no n'hauria de caure cap més després d'escombrar. És la comprovació que ens queda per fer. Si així fos, podríem crear un altre festival que aniria des del dia que marxés el darrer turista fins que caigués l'última fulla d'un arbre caducifoli. A Sant Pol de Mar celebren el comiat del dominguero. Passegen un ninot disfressat de turista per la vila i el duen fins a l'estació de tren, on li compren un bitllet amb destí a Barcelona, i així donen per acabada la temporada estival. Aquí podríem adaptar la idea i acabar el festival amb una competició de recollida d'encenedors als embornals.