Entre els molts objectes històrics que varen sortir d'Egipte cap al British Museum de Londres, llavores de les incautacions i lladregades de l'època colonial, hi ha una plaqueta de terra cuita esmaltada adherida a un papir de la biblioteca del faraó Amenofis III, 1.300 anys aC. Aquella plaqueta era una marca que indicava una propietat. La peça es valora com una alta estima d'aquell personatge envers un objecte selecte, un pergamí, il·lustre avantpassat del llibre actual. D'aquella peça ara se'n diria ex-libris; la terra cuita s'ha substituït per una vinyeta feta amb trets artístics, sobre paper, amb un ornament expressiu d'alguna identitat del propietari d'aquell llibre. La pràctica, l'afecció i tot el costumari referent a l'ex-libris ha anat creixent al llarg dels anys; perdó, dels segles. Entre les nobles conseqüències de l'ex-libris hi ha el coleccionisme, sempre a punt d'invertir paciència i dedicació rigorosa, més enllà d'una simple curiositat.
Quan va arribar la informàtica al món del disseny es podria dir que l'ex-librisme ja l'esperava amb els braços oberts perquè totes les possibilitats de les noves eines, fascinants, varen ser de seguida aprofitades per tots aquells que ara ja es podien atrevir a crear un ex-libris sense haver de conèixer les velles tècniques del burí, l'aiguafort, la xilografia i companyia. Tant és així que la informàtica ocupa un lloc ja notable a l'elaboració d'ex-libris: per exemple, l'any 2010 a Turquia es va celebrar un concurs internacional d'ex-libris reservat exclusivament a la creativitat informàtica, un concurs que va ser participat per més de 200 artistes de 30 països diferents,
Girona, històricament, era una plaça forta en ex-librisme. El Modernisme i el Noucentisme varen aportar-hi sòlides bases i participacions de primer ordre mundial. Aquí hem tingut figures excel·lents en la creació i en el col·leccionisme. Aquí es va desvetllar l'afecció dintre d'aquella llarga postguerra civil, així que la cultura catalana i gironina podia començar de dir que «aquesta ànima és meva»; es recorda també una altra exposició de temes bíblics i jueus que es va celebrar al Museu dels Jueus, i una altra d'ex-libris dedicats al pensador Walter Benjamin.
La Fundació Masó té oberta actualment l'exposició Art en el llibre, que mostra tot l'esplendor de les èpoques daurades de l'ex-librisme i de les arts decoratives que varen ser el Modernisme i el Noucentisme; a la pròpia seu, Ballesteries 29, es pot contemplar una exposició excepcional per quantitat i qualitat, amb ex-libris que ens ensenyen a saber mirar enrere amb goig i satisfacció, a conèixer els rastres de l'aportació catalana a una manifestació cultural d'àmbit uinversal, les dites marques de biblioteca, que tenen el mèrit de saber traspassar èpoques i malvestats. Aquest és un univers que cal donar a conèixer, valorar-lo i propagar. En aquest sentit, i en el marc de la mateixa exposició de la Fundació Masó, s'han presentat les bases d'un concurs d'ex-libris, modalitat que s'encaixa dintre el concurs artístic i literari que organitza l'asscociació Amics de la Unesco de Girona des de fa 21 anys; el concurs d'ex-libris porta el nom de Joaquim Pla Dalmau, en memòria del que va ser gran treballador de l'ex-libris en totes les seves facetes: artista eminent, col·leccionista perseverant i magistral pràctic en totes les tècniques de realització.
D'aquella senzilla plaqueta de terra cuita del faraó hem arribat a la difusió universal d'una manifestació de cultura, que el nostre temps ha de preservar-li la merescuda continuïtat.
