EXPO DE MILÀ I F"RUM GASTRON"MIC DE GIRONA

20.11.2015 | 00:00
EXPO DE MILÀ I F"RUM GASTRON"MIC DE GIRONA

Recentment he pogut assistir a dos grans esdeveniments gastronòmics. D'una banda, l'Expo Universal de Milà, dedicada a l'alimentació sostenible, amb el lema Nutrire il planeta-Energia per la vita, que ha assolit un enorme èxit de participació i públic. Es proposaven algunes bones idees i altres banals o contradictòries -us imagineu la Xina o l'Aràbia Saudita parlant d'alimentació sostenible?-, però un aspecte col·lateral interessantíssim era l'arquitectura dels pavellons, feta amb materials com la fusta, els teixits trenats, les plantes,etc. que correspon a una tendència que l'arquitecte Oriol Roselló-de sempre interessat en l'arquitectura tradicional, la volta catalana, les construccions en pedra seca, etc.- ha recollit molt bé al nou espai Àgora de Mas Marroch d'El Celler de Can Roca. Una obra que, sens dubte, marcarà tendència.
Pel que fa al Fòrum Gastronòmic de Girona, una felicitació a Pep Palau i Jaume von Arendt, que han consolidat, definitivament, el més important esdeveniment gastronòmic de Catalunya. Aquest Fòrum Gastronòmic estava dedicat a la sostenibilitat i l'arròs. I naturalment, hi varen desfilar grans personalitats de la gastronomia, començant pel primer cuiner del món, Joan Roca, el primer pastisser, Jordi Roca, la Fina Puigdevall, en Quim Casellas, en Carles Tejedor, en Quico Moya, en Sergio i Javier Torres, en Nandu Jubany, l'Alessandro Negrini, en Fabiano Pisano, Marc Gascons o en Xavier Pellicer. I també Carlo Petrini, l'ideòleg del moviment italià Slow Food.
Petrini, un personatge importantíssim per la feina que fa Slow Food ?-l'Arca del gust, publicacions,...- va dir que «és molt important que hi hagi un canvi en l'economia alimentària; l'actual té problemes, no funciona, està destruït el medi ambient, afavorint l'esclavitud, matant els productes locals, la biodiversitat i el patrimoni gastronòmic de cada territori».
Un servidor va participar com a Jurat en el Concurs d'Arròs, on hi varen participar diversos cuiners aficionats que varen fer un magnífic treball. Però, per desgràcia, varen contradir el que deia Petrini sobre la defensa del patrimoni gastronòmic de cada territori. La major part de concursants van presentar un risotto-que si qualsevol italià l'hagués vist s'hauria posat les mans al cap (tenien sofregit i altres ingredients estranys, es feien en una olla...)-. Hi havia, teòricament, un suposat arròs a la cassola, però que tenia dos handicaps: no estava fet en cassola i no tenia brou, que són condicions sine qua non de la principal recepta d'arròs de Catalunya.
Va guanyar un arròs amb caramel i suc de taronja, un tribut a la modernor que ha envaït la nostra cuina. No dic pas que no s'hagi d'innovar, que no hi hagi d'haver la cuina d'autor i els seus imitadors, però jo sempre he defensat el que va escriure Josep Pla: «la nostra cuina familiar és l'única que val la pena conservar». És clar que és molt més fàcil fer un risotto-un arròs carregat de mantega i formatge, que ho envaeix tot- que un arròs a la cassola -i fins i tot una autèntica paella valenciana. Què passa, que els nostres joves cuiners i cuineres ja no saben fer un sofregit? Fins i tot ignoren aquesta meravellosa recepta que és l'arròs a la cassola. Només solen parlar d'arròs caldós, de paella, d'arròs cremós o de risotto.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema