Pas per a gihadistes

20.11.2015 | 00:00
Pas per a gihadistes

Després dels atemptats de París ha arribat el setè de cavalleria. La frontera de la Jonquera apareix en imatges televisives completament blindada. L'estació de Girona i la de Sants de Barcelona són plenes d'agents titànics que semblen sortits de la Playstation encanonant el terra amb armament exorbitant. Als controls de l'AVE, als passatgers els fan treure l'abric i els passen pel cos una pala detectora de metalls. El primer dia, dimarts, el guarda de seguretat passa la pala al revés i, és clar, no xiula per molt que hipotèticament algú porti oculta una metralladora.
Els espais públics són plens de policies de pel·lícula. Sensació de seguretat, que no seguretat.
Després de l'atac fanàtic a París, el setè de cavalleria ens protegeix, en?cara que sigui amb la pala detec?to?ra al revés o amb la frontera de Portbou oberta als gihadistes 24 ho?res al dia (a la caseta de la duana hi podrien anar a dormir els hereus de Bin Laden i ningú se n'ado?naria). Des de l'atac de París, a la duana de Portbou, al coll de Belitres, cap dia d'aquesta setmana s'han restituït els controls. Ni rastre de Guàrdia Civil ni dels gendar?mes. M'expliquen que no tenen efectius i que es limiten a fer algun control puntual una horeta cada dia. Ningú els ha vist. Les tanques de la vella duana estan segellades pel rovell, com el canó nazi que hi ha a pocs metres. Les cabines poli?cials estan tan degradades que recorden fotografies actuals dels car?rers de Txernòbil.
Dimecres, els sempre neguitosos i gens ponderats digitals adver?tien que la policia intensifica enca?ra més la vigilància a la Jonquera perquè hi ha preteses informacions que diuen que un dels terroristes de París podria passar de forma imminent per l'AP-7. Entre Cervera de la Marenda i Portbou, mentrestant, continua el pas lliure. Els terroristes deuen ser ximples i voldran creuar els Pirineus per la Jonquera podent passar per Portbou amb un tanc, si així ho desitgen. Portbou no és un pas remot ni feréstec, sinó una carretera nacio?nal. Una via fluida que permetria el pas de milers de gihadistes al dia.
La sensació de seguretat no és seguretat, sinó que és una il·lusió televisiva i propagandística. La llegenda americana del setè de cavalleria. Una il·lusió que potser és indispensable per evitar una ciutadania permanentment sobresaltada i atemorida, però una simple al·lucinació induïda perquè avui la guerra contra el terrorisme no es lliura a les velles fronteres ni als controls ferroviaris, sinó en un món digital sense duanes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema