Els gemecs de plaer que la nit del 27-S sortien de la seu de CDC i que algú va relacionar equivocadament amb una orgia, eren en realitat de celebració. Però no de cap victòria. Presidentmàs i els seus acòlits estaven celebrant, via cava català, que Junts pel Sí no havia arribat a la majoria absoluta, cosa que els permetria posposar la murga de la independència, que la cosa ja se'ls començava a escapar de les mans.
El problema eren els peluts de la CUP, capaços de votar tirar endavant la independència a la que els convergents es despistessin. S'havia d'acordar una estratègia per evitar-ho, no n'hi hauria prou de dir que el plebiscit s'ha perdut perquè a penes s'ha arribat al 47%, ja que els catalans han demostrat sobradament ser capaços de tregiversar números i xifres fins convertir pedres en pans o fer passar derrotes per victòries.
- Ja ho tinc (posa'm una mica més de cava). Ens hem de negar en rodó al que demani la CUP, per poca cosa que sigui. És igual si demanen el cap de Presidentmàs o si ens demanen l'hora, la resposta sempre serà no. Primer ens hi neguem per principis (o perquè no tenim rellotge, depèn de la petició) i després repetim fins l'extenuació que 10 diputats no poden imposar res a 62. Que això provoca noves eleccions? Qui dia passa any empeny, i ja veurem on som d'aquí mig any. Més cava!
La proposta es va aprovar per àmplia majoria a mà alçada, aprofitant que tothom estava demanant cava al cambrer. Però hi havia el perill que la CUP, veient que el procés quedava encallat, transigís i acabés acceptant el que fos, fos Presidentmàs de president, fos continuar sense saber quina hora és. Aquí entra en joc la segona part de l'estratègia: insultar i menystenir els cupaires per terra, mar i aire, o sigui en declaracions de polítics i a les xarxes socials, de manera que si tenen amor propi els sigui impossible tirar enrere si no volen quedar com a xitxarel·los, deshonrats, calçasses i porucs. I en això estem. La jugada ha sortit perfecta.
- Més cava! Que hem de celebrar els càrrecs que mantindrem!
