Quan els nostres mitjans de circulació eren només les pròpies cames i els serveis públics, un passeig molt grat que podíem fer, sense massa complicacions, era arribar fins a les rajoleries de Palau Sacosta, utilitzant l'autobús urbà que allí emprenia el retorn, continuant pel carrer Caldes de Monbui i tornar al centre urbà per la carretera de Barcelona. Des d'allí començàvem a caminar en un ambient totalment rural. Arribats a la Creu de Palau, seguir pel camí de Fornells. El que ara és una carretera ben asfaltada, i senyalitzada, sense faltar-hi les corresponents rugositats, que amb tanta afició s'han prodigat en les vies urbanes i en les carreteres secundàries, aquell camí era només per als caminants i els carros i rarament hi transitava algun automòbil. Un camí no gaire ample que discorria entre zones boscoses i alguns conreus de secà. I per aquell paratge bucòlic i tranquil arribàvem a Fornells. Si no ens vèiem amb cor de tornar resseguint el mateix camí d'anada, teníem l'oportunitat d'utilitzar el tren que des de l'estació de Fornells ens portaria a Girona en pocs minuts.

Amb el pas del temps moltes coses canvien, i darrerament els canvis es produeixen amb una gran rapidesa. Per una part, aquell camí es transformà en carretera, i per altra part els que no havíem pensat mai a poder circular en cotxe propi vam poder-ho fer. Aleshores aquella petita excursió, o plaent passeig, es configurà d'una forma diferent. Prenent el cotxe que podíem tenir aparcat davant la porta de casa, fer el mateix trajecte fins a Fornells, amb més comoditat, però sense gaudir d'aquell antic caminet que ara s'havia convertit en carretera. Certament que el que per una part és avantatjós, per altra part comporta algunes renúncies.

Arribats a la plaça de l'Església de Fornells deixàvem el cotxe i començàvem a caminar per una carretera sense asfaltar i que suportava un escàs trànsit motoritzat. Carretera que porta fins a Quart o fins a Llambilles, segons la direcció que es prengui arribats a l'oportú encreuament. La de Llambilles només l'havia seguit, a peu, en un petit tram. La que va a Quart la seguia fins a arribar a la baixada que porta immediatament a aquesta població. Aquell camí, sense complicacions, permetia anar amb tota tranquil·litat, contemplant un paisatge ampli, assolellat, entre camps de secà i algunes hortes molt ben cultivades. Sabíem que alguns dels productes que aquella terra donava els podríem trobar el dia següent a la parada del mercat de Girona que aquell productor hi tenia establerta. Després d'una lleugera pujada i de passar prop de dues ben actives masies, es troba una zona de bosc, on, en vigílies de Nadal, hi havíem pogut collir unes bones tofes de molsa pel pessebre. El paratge es torna obrir i des d'aquella modesta altura es contempla l'horitzó tancat per la carena muntanyosa, en la que destaquen els cims del Montseny, del Far, que destaca com la proa d'una nau, i de Rocacorba. Seguidament el camí es presenta tortuós i rodejat de clapes de bosc, amb la presència d'unes masies, i més modernament de luxoses edificacions. I allí acabàvem el nostre itinerari, per emprendre la ruta de tornada fins a Fornells.

El camí de tornada era encara més plaent, ja que en gran part anava de baixada i com que es notava una mica el cansament anàvem més poc a poc, hi havia ocasió de contemplar el paisatge amb més calma. Darrere els extensos conreus la vista arriba fins el massís de Les Gavarres, on destaca el santuari dels Àngels, més a prop es pot contemplar el campanar de l'església de Palau Sacosta, i el castell dels Sarriera. La visió del campanar del temple parroquial de Fornells, que cada vegada s'anava fent més proer ens indicava que el passeig anava arribant a la seva fi.

Vaig estar molt de temps sense freqüentar aquell itinerari. Quan hi vaig tornar es podien apreciar alguns canvis. En aquella ocasió no hi anava per caminar, sinó només vaig passar-hi en cotxe. La carretera estava perfectament pavimentada i s'hi podia circular amb tota comoditat. Passat el pont sobre l'Onyar, es podia veure que un espai que abans eren uns conreus s'havia transformat en un camp de golf. Tant si es volia anar en direcció a Quart, com a Llambilles o també a Riudellots i Campllong es podia fer còmodament en les millors condicions. Les rutes automobilístiques perfectes i sense problemes.

Passà més temps i, en una altra ocasió em vaig proposar retrobar el passeig que antany havia fet. Però conscient que em seria difícil repetir-lo en tota la seva extensió com abans. Les possibilitats de caminar se m'han anat reduint, com és molt natural, i ja no és qüestió de seguir un itinerari d'unes hores, encara que sí una mica menys, com a mínim els dos quilòmetres diaris que són recomanables. La recomanació de caminar diàriament dos quilòmetres, beure dos litres d'aigua i llegir o treballar intel·lectualment dues hores, procuro complir-ho, fins i tot amb una mica d'escreix, malgrat l'avançada edat.

En arribar a Fornells ja vaig trobar una novetat que no coneixia. Abans d'arribar a la plaça de l'Església, plaça que ha estat magníficament remodelada, amb prohibició d'aparcar-hi, un rètol indica la variant que porta a Quart, a Llambilles o a Campllong. Aviat vaig trobar un lloc per deixar el cotxe i començar a caminar. Però no vaig tardar a comprovar que les condicions per passejar havien canviat considerablement. Realment la carretera està en molt bones condicions; però el trànsit s'ha incrementat moltíssim. El paisatge és el mateix d'abans, amb ben poques modificacions; però aquella tranquil·litat amb la que es podia contemplar ha desaparegut en gran part. Tot i que els cotxes que circulaven en una i altra direcció respectaven curosament els pocs vianants amb els quals es creuaven, aquell passeig ja no resulta còmode com ho era abans.

El progrés té les seves servituds. La major part de les poblacions han experimentat un notable augment de la població, una creixent expansió del nucli urbà, la qual cosa ha ocasionat que espais que abans eren d'un autèntic ruralisme hagin adquirit un caràc?ter urbà. Només han quedat al marge d'aquest procés aquells pobles situats en zones de difícil comunicació, alguns dels quals s'han reduït a una mínima expressió.

La ciutat de Girona ha experimentat notablement aquest progrés, i també n'han participat les poblacions més properes, com Fornells, Quart, Sant Gregori, Sarrià... que de poblets de modesta entitat s'han transformat en petites ciutats. I no cal dir quin ha estat el cas de Salt, que té més habitants dels que tenia Girona en les primeres dècades del segle XX.