L'aixecament de Catalunya segons Conrad

22.11.2015 | 00:00
L'aixecament de Catalunya segons Conrad

Contraban és un divertit llibre de Pla que narra el seu fracàs com a contrabandista marítim entre el Rosselló i Barcelona. Llegint Conrad, trobo que ell també fracassa fent de contrabandista entre Barcelo?na i França en el seu primer viatge per mar. Conrad va més enllà que Pla i conspi?ra per fer caure el govern espanyol via "la possibilitat d'aixecar Catalunya" com ell explica. El contraban de Conrad acaba igual d'infructuós que el de Pla. La barcassa la capitaneja un cors que "parlava català, l'italià de Còrsega i el francès de Proven?ça". Un duaner espanyol ven el que busquen a Barcelona: "La informació important ens va arribar via un duaner que va donar-nos un paperet d'amagat. Hores des?prés, fora de servei, tornava a bord amb ganes de beure i de gratificació. Va obtenir les dues coses mentre li preguntàvem per la localització del guardacostes." Traïts per un tripulant, el guardacostes els es?pera al cap de Sant Sebastià. Perseguits, de?cideixen enrocar i enfonsar la barcassa al "Cap Creux amb la seva ampla badia d'aigues esbravades per ventades violentes".
Conrad era polonès quan Polònia no e?xis?tia, com Pla era català quan Catalunya no existia. Va escriure en anglès i per això no tenia problema de dir el que pensava a diferència de l'ultracensurat Pla. Deixem parlar Conrad en el seu lloc: "Res més allunyat de l'eslavisme que la mentalitat polonesa amb la seva tradició d'autogovern i exagerat respecte pels drets humans, sense oblidar el seu fonament occidental d'acord amb el pensament més liberal europeu. Els aixecaments de Polònia foren revoltes contra el domini estranger. El meu pare no fou revolucionari sinó simplement un patriota que creia en l'esperit d'una realitat nacional que ell no podia acceptar que fos esclavitzada. La seva tasca fou mantenir fort l'esperit nacional en l'esperança d'un futur independent, organitzant la resistència moral a la creixent pressió de russificació."
L'odi rus als polonesos: "L'ombra opressiva del gran imperi rus, ombra que s'aprofundia amb el creixent odi nacional promo?gut per l'escola moscovita de periodistes contra els polonesos després del seu aixecament." No entenien el desig de llibertat polonesa: "Per què vosaltres sempre busqueu problemes? Què penseu que us passarà enfrontant-vos a Rússia?" Conrad critica la "tirania arbitrària i burocràtica" que ocupa Polònia "amb estranys al país vinguts de la Rússia profunda." Menyspreen els polonesos: "Alguns de vosaltres polonesos insistiu a rebel·lar-vos i tots n'heu de patir les conseqüències. El dret de conquesta s'ha d'aplicar al peu de la lletra". El governador Bezak que així actuava "era l'ídol de la premsa patriòtica russa".
Pla no és Conrad, Madrid no és Moscou, la premsa patriòtica russa no és la premsa patriòtica espanyola, Polònia no existia com tampoc existeix Catalunya, la llei al peu de la lletra de Bezak no és la llei al peu de la lletra de Rajoy, l'escola moscovita de periodistes contra els polonesos no és l'escola madrilenya de periodistes contra els catalans, l'eslavisme no és l'espanyolisme, i Espanya no és una tirania arbitrària i burocràtica, tot i que anul·la arbitràriament l'Estatut referendat i centralitza la burocràcia a Madrid. Però hi ha coses que sí seran sempre idèntiques: cap de Creus, corrupció i polacos, com anomenen els espanyolistes els odiats catalans i, inevitablement, els polonesos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema