Ide què serveix separar les deixalles si després ho aboquen tot allà mateix? Aquesta reflexió se l'han formulat molts ciutadans responsables que tenen cura de separar tots els residus generats a la seva llar abans de llençar-los als diferents contenidors. La lamentació té part de raó, segons les dades que hem conegut darrerament de l'Agència de Residus de Catalunya. Però només part de raó, encara que queda molt per fer per a un millor reciclatge i per situar-nos al nivell dels països europeus capdavanters.

Des de la dècada dels vuitanta, la Unió Europea dóna una especial importància a la protecció del medi ambient. Sobretot des del Tractat d'Amsterdam, el desenvolupament sostenible i la protecció mediambiental figuren entre les màximes prioritats comunitàries. I en aquesta línia, ha augmentat la legislació respecte a això. Cada any, a la Unió Europea es produeixen al voltant de 2.000 milions de tones de residus procedents de les activitats de centres urbans. Segons un informe publicat per Eurostat amb dades de 2013, el 60% de les escombraries municipals que es generen a Espanya acaben en abocadors sense tractament, un percentatge que duplica la mitjana de la Unió Europea (31%). Tan sols el 30% dels residus es reciclen o es converteixen en compost a Espanya enfront del 43% de mitjana a la UE. Cada ciutadà espanyol va generar 449 quilos d'escombraries l'any 2013, dels quals només un 20% es va reciclar, mentre que el 10% restant es va convertir en compost i l'altre 10% es va incinerar. Les xifres de l'Estat espanyol contrastren amb les del centre i el nord d'Europa. El 2013, els països amb major taxa de reciclatge i compostatge eren Alemanya (65%), Eslovènia (61%), Àustria (59%) i Bèlgica (55%). La incineració ocupa un lloc destacat a Estònia (64%), Noruega (58%) i Dinamarca (54%).

Segons les dades facilitades per l'Agència de Residus de Catalunya, hem sabut que a només 13 dels 221 municipis de les comarques gironines es reciclen bé més de la meitat de les seves deixalles. L'índex global de reciclatge a la província de Girona és del 30,24%, molt similar a la mitjana d'Espanya i també a la de Catalunya (31,24%). Per tant, el problema és global, cultural i estructural de tot el territori. És dóna la coincidència que la majoria dels municipis que compten amb una millor recollida selectiva són pobles petits i en els quals s'ha implantat la recollida porta a porta. Vilablareix lidera la classificació amb un 80,77%, seguit de Vilajuïga (70,06), Susqueda (66,38%), Celrà (64,21%) i Juià 59,82). El municipi més gran amb major taxa de reciclatge és Castelló d'Empúries (52,20%). Cal aplaudir el treball de tots aquesta municipis, però l'absència de les principals ciutats gironines indica que queda molt de camí per recórrer, sobretot per part de les administracions públiques que són les que han de proporcionar els mitjans tècnics per al reciclatge de les deixalles. És una feina de la societat en el seu conjunt. Al capdavall, es tracta de fer un ús racional dels limitats recursos naturals que tenim i garantir una millora del medi ambient i, per tant, per a la salut de les persones.