La rehabilitació de les Termes romanes de Caldes de Malavella podria ser motiu suficient per redimir la Diputació de Girona de molts dels seus pecats i perquè visitéssim amb entusiasme la vil·la selvatana. Des del segle I, hi ha constància escrita d'Aqua Vaconis, i d'Aqua Callida, propera a la via Augusta, punt de lleure i bany, que esdevingué municipi romà. Dels vestigis romans conservats, el més impactant són les Termes, tant per la qualitat de les restes conservades com per l'acurada museïtzació. Han recreat el volum i l'estructura de la Terme amb delicadesa i sentit comú, de tal manera que la podem imaginar fàcilment. L'entorn, la muralla medieval de l'antic castell i posterior hospital, la plaça del Puig de Sant Grau amb l'ermita, les fonts i les làmines d'aigua que donen música i frescor, exposen el cor d'una població que ha ofert la seva aigua calenta, medicinal i regeneradora, a passavolants i estiuejants.
L'aigua ha creat els balnearis moderns -des de 1840-, com el Prats i Vichy Catalán, i les indústries d'aigua mineral; els prop de vint edificis modernistes, balnearis i vil·les d'estiuejants adinerats, i carrers amb forta personalitat com la Rambla Rodolons.
La falla d'aigua calenta, doncs, i un territori privilegiat, expliquen altres assentaments paleolítics, medievals i prodigis com el Camp dels Ninots -declarat BCIN aquesta setmana-. Són fòssils del Pliocè, de fa més de tres milions d'anys. Un volcà formà un llac on es dipositaren sediments vegetals i animals que es fossilitzaren. El llac es secà i ara podem estudiar i conèixer com ha evolucionat la fauna i la flora, la vida i el paisatge del nostre entorn. Els efectes del canvi climàtic: com passarem d'un clima subtropical a l'actual.
Sorprenen les infatigables ganes de córrer amunt i avall quan tenim, al costat de casa, una veritable perla quasi ignorada.
