Ara, les generals

24.11.2015 | 00:00
Ara, les generals

Totes les formacions polítiques ja han començat la precampanya de cara a les properes eleccions generals del mes de desembre. Serà la primera vegada que els ciutadans seran cridats a votar en un clima nadalenc i a pocs dies d'encetar les vacances d'hivern. Els pronòstics indiquen una victòria del PP a l'Estat, però amb una pèrdua de més de 50 escons. Si existien molts dubtes a l'entorn de les possibilitats de Mariano Rajoy, la problemàtica catalana i el darrer atemptat de París han jugat al seu favor.
En ambdós temes el president ha canviat d'estratègia davant la tamborinada que se li apropava. Quant a la crisi territorial, en tot moment ha buscat els suports de Pedro Sánchez i Albert Rivera, amb els quals s'ha entès sense gaires dificultats. I malgrat les diferències ideològiques el líder de Podem, Pablo Iglesias, també va visitar amb foto inclosa La Moncloa. Ha estat una bona jugada de Rajoy, liderant la resposta de l'Estat a la reivindicació catalana, a la qual la resta de líders polítics s'han vist obligats a sumar-s'hi. Certament, alguns amb més entusiasme que d'altres.
Quant a l'amenaça del terrorisme protagonitzada per l'Estat Islàmic (ISIS) i els grups vinculats a Al-Qaida, en tot moment Rajoy ha informat dels plans del govern a les diferents formacions polítiques, llevat del president Mas. No ha volgut repetir els errors del darrer gabinet d'Aznar, que amb una majoria absoluta i amb Acebes de portaveu no van saber gestionar les explosions mortals a l'estació de tren d'Atocha de Madrid.
El PP és conscient que els resultats el 20-D el situaran en una posició complicada. Això sí, menys complicada que fa un any, quan alguns tertulians ja el situaven a l'oposició. El PSOE de Pedro Sánchez no ha acabat d'arrencar i Pablo Iglesias s'ha desinflat d'una forma alarmant. Amb aquest panorama, Rajoy i Rivera semblen condemnats a entendre's si de debò es confirmen la seixantena de diputats de Ciutadans.
A Catalunya, la pugna entre ERC i l'antiga Convergència, ara amb el nom de Democràcia i Llibertat, serà aferrissada. Tots dos volen ocupar el primer lloc i avui pràcticament es troben en un empat tècnic. Al clatell els segueix Ciutadans, mentre que Podem, PSC i PP ja es troben a una distància considerable. Sobretot el PP, que pot re?bre una forta patacada si de debò només assoleix tres escons per Barcelona. Ni PSC ni PP han estat capaços de renovar-se, per la qual cosa els pronòstics no els són gaire favorables. Tant Chacón com Fernández Díaz són dos dinosaures de la política, incapaços d'aportar cap nova idea en el debat polític català.
El debut dels exconvergents, amb Democràcia i Llibertat, serà una de les grans incògnites. Perdran entre 8 i 10 escons de l'antiga CiU i la presència de Francesc Homs al capdavant de la candidatura servirà més per retenir votants fidels que no pas obrir-se a nous espais electorals. El relleu de la colla d'en Mas com a primera força política de Catalunya sembla ja molt proper, per la qual cosa ERC es prepara ja per ser el partit emergent, encara que molt lluny del poder que en el seu moment va tenir Jordi Pujol. I un país sense una gran força central, la veritat és que a poca cosa aspirarà.
Finalment, caldrà veure si Duran i Lleida mantindrà Unió com a grup parlamentari. De moment, han desaparegut del mapa català i ara el repte és molt complicat. La marca democratacristiana no ven, malgrat que moltes de les afirmacions del seu portaveu no van gens desencaminades, però avui l'ambient s'ha radicalitzat i els espais moderats resten amb els suports minvats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema