Cartes

24.11.2015 | 06:30

L´aniversari de la Carme
és el nostre
FAMÍLIA ALDEGUER-OLIVA. GIRONA.
En aquest 24 de novembre volem retre homenatge a la Carme Aldeguer, la nostra mare, muller i germana, per ser el dia del seu aniversari. Ella no hi serà, estarà molt lluny de nosaltres, en una altra dimensió inexpugnable. Ens deixà deu fer deu dies, després que una maleïda malaltia se l´emportà. El buit és molt gran. D´antuvi, aquesta data era festa grossa: ella, el seu germà bessó, en Lluís, el seu fill Eladi i una néta, la Isona, també coincidien en la commemoració. Enguany volem que la festa sigui només per a ella. El seu record romandrà dintre de cadascú de nosaltres. Volem sentir-la a prop nostre, encara que som conscients que ja no tornarà mai més. Però poder rememorar la seva trajectòria en aquest llarg o curt viatge alleujarà el nostre desconsol. Reviurem el seu somriure davant dels nostres entrebancs que ens amoïnen, la seva mà estesa pels qui cercaven el seu suport, la paraula amable pel contrariat,... La mare, l´àvia, l´esposa, la germana, l´amiga aixoplugarà la nostra solitud.
Els nostres desitjos sabem que només quedaran amb això. La realitat és tota una altra... L´hem perduda. La solidaritat ha estat el seu lema. Mai ha fet diferències pel color de la pell, per l´origen i classe social per a tots aquells que s´hi han acostat. Tots han rebut l´ajut que els ha calgut. Ens sorprenia veure gent humil, desconeguda, estrangera i d´aquí, de color,... plorant a la capella del tanatori. Tots havien rebut algun o altre favor en el moment escaient... des d´aquella a qui li havia satisfet un viatge llarg per veure la família a ultramar fins a la col·laboració a entitats de caràcter social. Va tenir un vincle molt estret amb l´UPA (Unitat Patologies Alimentàries) com també fou nomenada presidenta de l´ACAB (Associació Contra Ano­rèxia i Bulímia). Ha deixat una gran empremta que molts portaren dintre la motxila fins als darrers dies de la nostra existència.
Des d´aquí et felicitem en el teu dia. Et plorarem, et recordarem, però el pas del temps ens tornarà la serenor de la teva memòria. T´estimem, descansa en pau.

Un turista mort
al Cul de la Lleona
Carles Mallart. Girona.
Llegeixo amb consternació la mort d´un turista francès de 75 anys en pujar els tres graons que hi ha al Cul de la Lleona, una icona per excel·lència a la nostra ciutat.
Tota vida humana, sigui la que sigui, és respectable i sentida. És un fet tràgic per la seva família i amics, i també per la ciutat, en ocórrer en un indret o figura emblemàtica com és la llegenda del Cul de la Lleona, a la plaça de Sant Feliu de Girona.
Fem vots per una ràpida recuperació de l´estat d´ànim de la seva família. En ser al lloc on ha ocurregut, té més impacte per a la ciutadania i per a tots nosaltres.
Entenc que és un desgraciat accident que podia haver passat en qualsevol indret de la ciutat, això és obvi, si bé caldria substituir els esglaons actuals de ferro que amb pluja o humitat, sobretot a l´hivern hi he vist caigudes, alguna d´elles que han acabat al Trueta. Es tractaria de posar uns esglaons de «raliga», aquella planxa que té forats i, a més, és antilliscant, i no és tan díficil ni complicat.
Fa 29 anys, al setembre del 1986, en l´epoca Joaquim Nadal, va ser col·locada l´actual estàtua, una còpia, i l´original es va guardar al Museu d´Història de la ciutat.
No tinc constància que en 29 anys hi hagi hagut cap mort en aquestes escales, i sí que n´han ocurregut al Barri Vell en diverses situacions. No seríem justos de culpar l´Ajuntament o a algú més, de negligència, les coses es fan amb la millor voluntat del món, i un accident sempre pot ocórrer i per exemple a les escales de la catedral també, però seria bo que de forma com més aviat possible, encara que potser no seran de disseny ni escalons tan atractius, poséssim els escalons de «raliga». Aquesta persona, que descansi en pau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema