HEURE LA MARE I ELS PARDALETS

24.11.2015 | 00:00
HEURE LA MARE I ELS PARDALETS

La inseguretat que generen l'Estat Islàmic, la Gihad, Daesh, Boko Haram, Hamàs i/o Al-Qaeda o com Déu vulgui que es diguin totes aquestes organitzacions de fanàtics que maten en nom d'Al·là, s'expandeix com un virus per occident. Des de la caiguda de les torres bessones a Nova York el 2001 i els atemptats als trens de rodalies a Madrid el 2004, els tirotejos de Londres del 2005, fins als atacs a Charlie Hebdo a principis d'any o al Museu del Bardo a Tunis al març i ara sobre la població civil de París en restaurants i una sala de concerts, els terroristes ens envien un missatge de terror: som febles, ens poden atacar a qualsevol lloc i en qualsevol moment i estem indefensos. No sabem com afrontar uns assassins que no només menyspreen la vida dels seus enemics, sinó que menyspreen la seva pròpia fins el punt de considerar un "honor" morir per una causa que a més de glòria i renom, els proporcionarà una "vida" de somnis allà on vagin. Mentrestant, els familiars de les "nostres" víctimes desesperen, perquè no troben cap explicació, ni cap raó del perquè ha hagut de "caure" el seu fill, germà, nebot o cosí. Tot és caos.
Suposo que deuen considerar un "dany col·lateral" el fet que cada cop hi ha més gent a occident que no sap distingir entre musulmans "de bé", disposats a acceptar la nostra manera de viure i de respectar les nostres tradicions i creences i els "fonamentalistes", que ens volen sotmetre, imposar-nos la seva manera de veure el món. I dic que ho suposo perquè estic lluny d'ésser un expert en el tema. Però quan els "entesos" parlen, em perdo, no entenc el que em diuen, desconec la terminologia, els rerefons i totes les coses que donen per suposades. Només sé que tenen raó quan diuen que no podem permetre que paguin justos per pecadors i que l'evolució d'occident passa per conviure amb el món musulmà, perquè és imprescindible pel nostre ?desenvolupament en un món globalitzat.
I també sé que l'actual situació és un terreny propici per a tota la mediocricitat que sorgeix d'entre nosaltres mateixos. A qualsevol estació d'autobusos, cos policial, conselleria o ministeri, hi ha gent sense enteniment ni criteri, que estan fent el seu "agost" polsant les tecles que incrementen les mesures de seguretat a costa del temps i de la llibertat dels ciutadans, perquè així heuen la mare i els pardalets tot dissimulant la seva incapacitat per prendre mesures menys restrictives amb l'admiració generalitzada per assegurar la seguretat dels ciutadans. L'ha encertat el president francès Hollande, quan digué que estem en guerra. I a la guerra sempre hi ha algú que guanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema