Les batalles diàries

25.11.2015 | 13:54
Les batalles diàries

L'anunci que s'apujarà un 1,5% el cànon autonòmic de l'aigua que paguem en les factures, demostra com el pagament dels impostos es converteix, pel comú dels mortals, en una batalla diària. A vegades és un combat que acaba en derrota total. L'increment dels impostos en el preu de l'aigua es quantifica en un 40% des de l'inici dels Governs del president Mas.
En el cas de l'electricitat, l'augment de la factura domèstica és d'un 80% en l'última década, i l'increment percentual des del 2011 s'apropa al 10%, amb la crisi en el seu punt àlgid i amb un ministre del ram com el senyor Soria, que s'ha ocupat, amb professionalitat, en ensorrar les energies alternatives, sector en el que érem una potència mundial i ja no ho som.
La pluja d'impostos arriba en el pitjor moment per al ciutadà, collat per uns ingressos minvants i amb una crisi llarga, complexa i difícil de combatre.
Un tema a part són els autònoms. Un col·lectiu que supera els tres milions de persones amb situacions molt diverses, des de gent que ingressa enormes quantitats de diners a l'any, fins a treballadors que amb prou feines facturen 10.000 euros anuals. Gairebé un 86% d'aquests treballadors cotitzen per la base mínima, i de vegades triguen molts mesos en cobrar les feines fetes. Per primera vegada, en la campanya política de les eleccions generals del proper 20 de desembre, algun partit, com Podem o el PSOE, parlen de disminuir les bases de cotització o establir una escala de pagaments segons ingressos. Sembla mentida que fins el 2015 el col·lectiu autònom hagi sigut tan poc tingut en compte pels partits polítics, si representen una part innovadora i creadora de llocs de treball a casa nostra.
Com veuen, les batalles diàries estan força allunyades de les novetats polítiques, de les refundacions de partits, que miren de reüll com la dreta francesa (Les Republicains de l'hàbil Sarkozy) intenta combatre l'augment de la intenció de vot de la ultradreta lepenista, o quina esquerra liderarà un bloc acostumat a la fragmentació i l'excés de sectarisme ideològic.
A casa nostra, el cobrament de factures per feines legítimes dels professionals amb el sector públic hauria de ser una prioritat absoluta per part de les administracions, pel bé de la nostra economia. Els nostres dirigents segueixen pendents d'una reforma profunda, d'un debat ampli sobre el número de municipis, la necessitat real d'ens com el Senat, els Consells Comarcals o les fundacions semipúbliques, tan comuns a casa nostra, mirin el sector sanitari, amb poca transparència i una gestió econòmica calamitosa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema