La violència contra les dones hauria de representar una de les vergonyes més grans per als homes. És el símptoma d'una societat que segueix sent patriarcal, una pandèmia que no té fronteres i que cal abordar de manera transversal per aconseguir la seva completa eradicació. I desgraciadament, hem de reconèixer com a societat, que estem encara lluny de consolidar aquest objectiu. Només ajuntant forces podem anar transformant a poc a poc les polítiques, la consciència col·lectiva i l'opinió pública en general.

La lluita contra les agressions a la dona és una prioritat per la Fundació Vicente Ferrer, i per això, involucrem a tots els nostres sectors de treball en aquesta causa. Les lleis de l'Índia protegeixen la dona amb normatives ajustades per protegir els seus drets. Aquests problemes són, entre altres, els avortaments selectius, els matrimonis infantils, la violència per dot, les agressions sexuals.

Quan els meus pares, Vicente i Anna, van arribar a Anantapur, les dones mai sortien de casa, si volies parlar amb elles havies de fer-ho a través dels seus marits i no consideraven necessari que les nenes anessin a l'escola perquè el seu objectiu era perpetuar aquest paper de servidora de la llar i la família. En l'actualitat hi ha més de 8.000 associacions de dones que es reuneixen periòdicament per debatre el seu paper a la família i a la societat. Avui, a Anantapur ningú qüestiona que les nenes tinguin el dret i el deure d'estudiar.

Cada any, el 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, organitzen manifestacions, alcen la veu contra la vergonya amb lemes que remouen consciències i conviden a la reflexió. La dona de l'Índia està protagonitzant un canvi real i està animant a l'home a sumar-s'hi per no quedar-se enrere. La dona és la força de la transformació a l'Índia rural i cada vegada és més necessari el seu protagonisme en aquest projecte tan ambiciós que és l'eradicació de la pobresa al país amb major població en exclusió social de tot el món, 300 milions de persones.

Les societats són fortes en la mesura que la seva gent ho és. No podem renunciar a la meitat de la població per prosperar en humanisme, en recerca, en ciència, en economia, en política, en drets i llibertats. La igualtat es converteix així en un element bàsic de la convivència i supervivència de la humanitat. Cap societat està en condicions d'evolucionar si exclou a la meitat del seu potencial. Els homes s'han de convèncer que sotmetre i discriminar una dona és menysprear tota la capacitat i energia que tenim com a humans i com a societat.

En aquest context, l'Índia no és una excepció. En aquest país es mantenen costums com el matrimoni infantil. La nostra organització està treballant amb el Govern de l'Índia amb la gestió de les denúncies contra les noces prematures i hem engegat la Childline, un equip especialitzat dedicat a recollir trucades i conscienciar sobre els danys irreversibles que provoca aquesta pràctica.

El matrimoni infantil té relació directa amb l'abandó escolar de les nenes, amb la violència en l'àmbit de la llar, amb els embarassos precoços i, en general, amb la salut de les nenes. Per això, aquest projecte se suma a moltes altres línies de treball de la Fundació Vicente Ferrer per promoure el respecte a la dona, treballar en la seva autoestima, recolzar l'educació i l'emprenedoria amb l'objectiu que, a través dels seus propis negocis, aconsegueixin l'emancipació econòmica.

Però totes aquestes mesures per aconseguir la plena integració de la dona es resumeixen en una sola: l'educació en igualtat, l'única vacuna possible contra el patriarcat.