Tants anys vaticinant des de fora i per part de múltiples sectors la fi de Convergència Democràtica de Catalunya, i al final seran ells mateixos els que se la carregaran. Ja és curiós, que un partit que ha conviscut permanentment amb el rumor de la seva desintegració, al llarg dels seus 41 anys d'història, i que ha superat sempre totes les vicissituds, ara veurà la seva desaparició fruit de les seves pròpies contradiccions i de la seva pròpia història. A Convergència li passen dues coses: s'ha ficat en un camí en el qual la meitat dels seus membres mai han cregut i han estat els seus mateixos líders els que l'han dut a un terreny tan pantanós com és el de la sospita permanent de la corrupció, i avui, amb aquesta motxilla, és molt difícil conviure.

Sempre s'havia dit que Convergència era un calaix de sastre de múltiples interessos, sense una ideologia clara, i que això mateix la feia feble i l'acostava a un final anunciat. Però ara resulta que els mateixos que piloten aquest partit han decidit substituir aquella Convergència per un nou invent, encara més calaix de sastre, on diuen que tothom hi tindrà cabuda com si l'experiment de Junts pel Sí tingués alguna opció de durabilitat.

Compte que no s'hagin confós els que avui manen a CDC i pensin que la política és una moda, on és possible canviar a cada enfrontament electoral les sigles i el partit amb l'excusa d'il·lusionar constantment els electors amb nous projectes;?només cal veure la nova marca que han inventat, Democràcia i Llibertat, amagant de nou el partit per si de cas. Em penso que no va així i que aquesta és una formula que de ben segur té el seu final anunciat, però ja se sap, a l'actual direcció de CDC sembla que li agraden els riscos per damunt de tot, i ja veurem com acaba.