Xavier Febrés escriu amb elegàn???cia i és fidel a unes quantes dèries. Podeu constatar aquestes virtuts a Elogi i refutació de la tramuntana, un llibre necessari i amè so?bre aquest vent que es veu, construït amb veritats contrastables i fets històrics, amb notes geogràfiques, anècdotes pintores?ques, opinions contraposades i una bona col·lecció de rimes ai??roses, paràgrafs esventats i metàfores eòliques.

El nostre lletraferit manté, a la xarxa, un bloc titulat «Apologia de la curiositat». Però és evident que Febrés és un periodista forjat lluny del ciberespai, un home de la galàxia Gutenberg amb moltes hores de lectura me?ditades i ben païdes. I tot això, esclar, també es nota en el ritme morós, plàcid i ben peixat d'aquest llibre. D'un volum cuinat amb pessics d'ironia i enfarinadet amb notes líriques, que tan aviat dóna veu a personatges localíssims com a un equip heterogeni d'artistes universals. Febrés, que és un murri, es dedica a qüestionar alguns dels mites que, entre els uns i els altres, hem anat construint sobre la tramuntana. I com que vol que la puguem entendre i valorar millor, sense deixar-nos engalipar pels seus udols de sirena enfurida, ens l'ofereix aquí desem?ba?rassada de naps, cols i xirivies èpiques.

L'any 1995, en un dels Quaderns de la Revista de Girona -amb Josep Maria Dacosta-, l'escriptor ja havia encalçat el miracle de l'aire en moviment. Aquest cop, en un format sense cotilles, les seves paraules aixequen el vol i ens il·luminen, de nou, amb aquest homenatge dedicat a l'anomenada cinquena gràcia de l'Empordà.