Ies va sucar el dit del peu amb mel posant-me'l a la boca. Una vegada, van entrar els 6 guardes a la meva habitació. Em van violar tota la nit, fins a la matinada. (...) Després, el xofer em va entregar a 12 homes. Tots 12 em van fer de tot. Encara em fa mal. No puc dormir. Em desperto a les 3 i sento la seva pudor. No suporto aquella pudor. I em rento les dents més de 10 vegades al dia per fer marxar el gust. No me'l puc treure de sobre».

Són mots, estremidors, de l'Amal, una noia de 18 anys. Les vaig sentir (escoltar) i, sobretot, les vaig sentir (em van saber molt de greu), al 30 minuts de diumenge.

Per als que sou més d'evidències quantitatives que de qualitatives, llegiu i, sobretot sentiu, aquests números: 71% - 22,1% - 72% - 62% - 270 - 50% - 23 - 25% - 19. I ara el context: un estudi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va rebel·lar que en alguns països arriba fins a un 71% el percentatge de dones que tenint parella han patit violència física o sexual per part d'aquesta. En un estudi als EUA un 22,1% de les dones van manifestar ser agredides físicament. El 72% d'aquestes ho havien estat pels seus marits o exmarits. En un estudi específic amb 270 dones maltractades espanyoles, el 50% ho havien començat a ser abans dels 23 anys i el 25% abans dels 19.

I per seguir amb números: 53, 54 i 55 són les planes del llibre Respuestas a la violencia contra la mujer de M. Àngels Viladot (Editorial INTRESS), on trobareu totes aquestes dades perfectament referenciades. Es va presentar ahir que era el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Em sap greu que existeixi aquest dia. Per totes elles. Per tots nosaltres.