Avui m’han vingut al cap records de quant anava escola i era un dia d’examen. Els nervis i la por que passava les hores prèvies per si no recordava tot allò que havia estudiat són una sensació que no oblidaré mai i que en moments com els actuals, malgrat són altres situacions de la vida, se’m reprodueixen de manera similar. Com feia en aquells moments, em repeteixo dins meu unes paraules que em deia el meu pare aquells dies d’exàmens, “recordaràs segur tot allò que has entès i has assimilat des de la comprensió i l’enteniment, no has de patir”, i tenia tota la raó, ara bé, com em passava en aquells moments, que fem amb allò que no hem entès? ho deixem simplement aparcat amb l’esperança que no ens ho preguntin a l’examen? jo tinc clar que no, ara bé i la majoria de ciutadans? perquè jo tinc la sensació que això és el que molts esperen i, per aquest motiu, es deixen seduir per les falses promeses, els populismes i els oportunismes d’aquells qui, conscients de que la memòria curta i selectiva és una de les febleses de la nostra societat, s’aprofiten de la situació única i exclusivament per guanyar vots.

Per aquest motiu crec que és important explicar tot el que hem fet en aquesta legislatura i perquè ho hem fet, és a dir, no deixar de recordar que, quant l’any 2011 el Partit Popular va guanyar les eleccions generals i va tornar de nou a tenir responsabilitats al govern de l’Estat, va trobar-se un país arruïnat, a punt de ser rescatat i intervingut, i on el pa de cada dia era la destrucció d’ocupació. Un país en recessió i sense credibilitat, amb un dèficit i un deute difícils de poder suportar, però avui, aquest panorama desolador de fa 4 anys ha canviat totalment, i no ho ha fet per art de màgia, sinó que ho ha fet perquè al cap davant del Govern de l’Estat hi hagut un partit polític que ha prioritzat el país per davant del partit, que no ha pensat en termes electorals -com si que fan altres- i ha pres decisions molt difícils, dures i segurament impopulars que ens han permès situar-nos avui en el camí de la recuperació, passant de ser un país que era un problema per Europa, a ser un dels països que més creix a Europa.

Si avui Espanya és de nou un país que creix, ho és gràcies a les reformes fetes pel Partit Popular aquests anys en favor de la creació d’ocupació, la recuperació de la credibilitat internacional i la millora de la nostra economia, que ens han portat a recuperar la solvència creditícia que mai hauríem d’haver perdut. Encara ens queda camí per recórrer, i tant que sí, perquè volem arribar a tothom sense excepció, i és precisament per això, que cal seguir en aquest camí engegat fa 4 anys sense permetre’ns, ni com a país ni com a societat, que el tots contra un, o el que és el mateix, que un pacte de molts perdedors -com ja hem vist que ha passat en ajuntaments importants com el de Barcelona, Madrid o Valencia- agafin les rendes del govern d’Espanya tornant a les mateixes polítiques d’esquerres que ens van portar a la situació límit de l’any 2011.

Que no us enganyi ningú, retrocedir a l’any 2011 és el pitjor que ens podria passar, i que això no sigui així només ho garanteix el PP, i no és que ho digui jo, sinó que ells mateixos ho diuen sense complexes, fins el punt de que, el propi Rivera, ja ens ha explicat a tots que ell no ens donarà suport a nosaltres, així doncs, parlem clar, qui vulgui seguir en el camí de la recuperació econòmica, de millora i consolidació de l’Estat del Benestar i en la fermesa en la defensa de la unitat i la convivència la opció és clara, que ens doni suport, i qui vulgui tornar al 2011 i que les erràtiques i equivocades polítiques de ZP tornin té dues opcions, PSOE o C’s, perquè ja ens ho han dit clar “tanto monta monta tanto Sánchez como Rivera”.

Concepció Veray Cama

Diputada PP al Congrés dels Diputats i Portaveu PP Ajuntament de Girona