Fa uns dies vaig haver de comprar a la farmàcia un medicament que costa 100 euros. La meva cara en saber el preu no té punt de comparació amb la del farmacèutic que em va deixar anar un: «Imagina't jo, que no sé quan cobraré aquests 100 euros...». Les farmàcies estan passant un autèntic calvari perquè no reben els diners que els deu el Govern. A sobre, s'ha de tenir molta cara per contestar-los que tinguin paciència i que posin un ciri a la seva patrona per poder cobrar. Paciència és la que hem de tenir tots els ciutadans davant d'un govern que, si bé és veritat que Madrid ha tancat l'aixeta dels calers, no compleix amb la seva primera responsabilitat que és la de cobrir els serveis més bàsics. I aquí no serveixen les excuses. Que es treguin els diners d'altres reserves perquè segur que trobaríem despeses innecessàries. Les farmàcies veuen perillar les nòmines i les pagues dobles del seu personal. Mentrestant, als nostres diputats no els falta el sou a final de mes. El Govern ha de garantir el servei de salut als seus ciutadans i aquí sí que no val la paciència. El que és bàsic no es pot incomplir de cap manera.
