Cartes

28.11.2015 | 06:30

Nou govern,
acord o eleccions?
Francesc Buixeda Cabré. santa pau.
En els comicis autonòmics, que es plantejaren plebiscitaris, perquè no s´ha pogut celebrar el referèndum, la mateixa nit del 27 de setembre, la coalició de JxSí van manifestar que els independentistes havien guanyat les eleccions, ells obtingueren 62 diputats i la CUP 10. La declaració de la CUP del mateix dia fou «La declaració unilateral anava lligada al plebiscit. No s´ha guanyat, no hi ha proclamació».
Però a partir de l´endemà es comença a parlar solament de la majoria de diputats al Parlament i s´oblidà el resultat del plebiscit que obtingué solament el 48 i escaig per 100 dels vots, tot i que en la campanya, prou llarga, es propugnava el seu inexcusable caràc­ter plebiscitari.
Constituït el Parlament de Catalunya, s´aprova, solament amb els vots favorables dels sobiranistes, una declaració de l´inici del procés i ruptura amb l´Estat, que ha estat suspesa pel Tribunal Constitucional. En dues sessions d´investidura del nou President, el candidat Mas no ha obtingut suficients vots. Continuen les negociacions amb la CUP, prou feixugues i difícils, fan preveure una convocatòria de noves eleccions pel pròxim mes de gener, si no s´arriba a acords.
Estem en situació d´aturada, de quasi dos mesos, que ens porta a una perllongació de l´actual Govern en funcions, amb atribucions restringides. És prou suport social, per la decla­ració unilateral, aprovada per diputats que no representen més del 50% dels vots?
No ens queda més remei per exigir a la classe política catalana que arribin a una solució urgent, deixant de banda els interessos personals i de partit, per tal que la ciutadania deixi de sentir aqueixa incertesa, manca de govern i perllongació de la situació d´inseguretat, que provoca fugides empresarials i malestar general de la població.

Sensació de polítics cagadubtes
JOAN JANOHER I SADURNI . FORALLAC.
Quan semblava que teníem un ampli consens per portar a bon port les inquietuds del nostre país, ha resultat ser tot plegat un malson. Quin desconcert més vergonyós estem vivint, a l´ombra de la necessitat urgent de formar govern. Estem naufragant en el mar inqüestionable dels dubtes, sense voler adonar-nos del ridícul tan estrepitós que fem envers a l´autèntica imatge d´un poble en estat preocupant de reacció positiva pels nostres interessos sobiranistes.
Mentre nosaltres estem valorant si són verdes o madures, els altres partits de l´oposició es freguen les mans veient com se´ns escapa l´oportunitat de guanyar per golejada política, i poder refer-nos de la incapacitat negociadora entre nosaltres.
Aquesta situació tan sobtada i que ningú s´esperava és un clar miratge fracassat dins un somni al qual no voldríem despertar. Però els criteris partidistes de la comparsa política estan tancant les opcions dels vents que bufaven a favor. El mateix enunciat parlà del problema que planeja a les nostres administracions. O potser aconseguirem novament consolidar l´esperit com la sensació dels últims deu anys, on la vitalitat es manifestava amb el credo nacional català. Ara, la pressió estatal i els seus líders estant jugant la partida que nosaltres ja crèiem guanyada. Els raonaments que s´escauen i podem anomenar, són prou eloqüents. La irresponsabilitat davant els dubtes creats per ells mateixos, i l´afany del seu ego polític cec i sord.

Ve de tan lluny...
Lluís Corredor Climent. girona.
Molts comentaris que llegeixo sobre la desunió dels catalans a l´hora de pactar la independència, xifren en tres-cents anys el seu inici. Doncs, no, catalans, la nostra falta d´unió ja es manifestava l´any 1410, fa més de sis-cents anys, quan el rei Martí l´Humà va morir sense fer testament. Per què no va fer testament? Doncs perquè ell volia deixar la corona al seu nét Frederic, fill natural del seu fill Martí, que ja havia mort. Els nobles no ho van aceptar pel fet de ser fill il.legítim, però tampoc es van posar d´acord de qui l´havia de succeir: uns eren partidaris de Jaume d´Urgell; altres de Lluís d´Anjou. Com que no es posaven d´acord, el rei va preferir morir sense fer testament.
Aleshores es van reunir a Casp per arribar a un acord. Aquest tampoc no es produïa. Finalment, a qui van escollir? Doncs Ferran de Trastámara, de la dinastia castellana. Així fou com aquest personatge, avi del rei Ferran el Catòlic, va ser l´iniciador del domini castellà a Catalunya, que es va produir clarament per la desunió dels nobles catalans.
Ve de lluny o no?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema