Parlant de París, quan es posa el focus a Europa se solen dir alguns tòpics com que la violència gihadista és fruit de les diferències socials, la no integració pel fracàs escolar, no és un problema religiós... Que les injustícies i les diferències socials acaben en violència és una constant històrica. Ara bé, això no explica per què només una minoria de població islamista radical usa la violència política, i no ho fan marginats subsaharians, sud-americans o asiàtics no islàmics de barris pobres de metròpolis europees. El manual d'ús també diu que el terrorisme és degut a la intervenció occidental a l'Orient Mitjà i el tema palestí. Però, és que Occident no intervé en les guerres del coltan o dels diamants de l'Àfrica o en la desestabilització de certs règims bolivarians americans?
L'altre tòpic bonista és que l'escola ha de resoldre la problemàtica de la radicalització. I ho diuen quan les famílies no assumeixen el paper socialitzador bàsic; i les xarxes socials i mitjans audiovisuals connecten els joves al món passant de l'escola. Diguem-ho clar: hi ha un problema religiós. El mateix que tenia el cristianisme fins fa mig segle a llocs com Espanya, on la jerarquia eclesiàstica va beneir una Cruzada i una dictadura nazifeixista. Tot i que la majoria dels practicants de l'Islam vol viure en pau, la doctrina oficial no s'ha adaptat als contextos democràtics i empara o tolera derives sectàries. Les primeres víctimes en són altres corrents islàmics, o àrabs d'altres creences: cristians, hassidistes, drusos... Hi ha també un problema generacional. La inexistència d'ascensor social, més greu en estats hiperproteccionistes com el francès, fa que en barris gueto hi hagi generacions que malviuen de subsidis i no trobin vies de progrés. Curiosament en models anglosaxons (no s'han estalviat atemptats) fa la sensació que la gran massa de població immigrada s'espavila millor en la microeconomia.
Tot i que queda clar que la via multicultural saxona no garanteix res, la francesa igualitarista és una bomba permanent. Ara bé, com es pot demanar a un Estat que ha fet del seu mite fundacional revolucionari una excusa per anihilar, com va fer amb els girondins federalistes, qualsevol diferència? Com pot un Estat com França, que no reconeix la diversitat històrica interior, reconèixer la procedent de la immigració? (el Consell d'Estat fa poc ha rebutjat per enèsim cop el reconeixement de llengües autòctones mil·lenàries, algunes anteriors al francès: basc, bretó, flamenc, cors, occità, català...).
