Avui, amb el primer diumenge d'Advent, l'Església comença un temps, un camí que ens portarà al Nadal. Seran quatre diumenges, amb les setmanes corresponents, on a través de la litúrgia obrirem els nostres cors a l'esperança, per així disposar-nos a acollir l'Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres, que revestit de la nostra carn farà estada enmig nostre.
La Germandat Obrera d'Acció Catòlica (GOAC) fa uns dies ens va oferir un document sobre l'Advent, on presenta aquest temps litúrgic, tan entranyable, com "un temps d'esperança, de misericòrdia i de justícia". És per això que en aquest camí que els cristians fem cap al Nadal, ens preparem per acollir el Déu que en el seu amor infinit ens abraça, ens cuida i ens acompanya.
L'Advent és, per antonomàsia, un temps d'esperança, on podem descobrir en aquells signes senzills i quotidians, el Déu que s'acosta a nosaltres. Per això l'Advent ens convida a estar atents, a reconèixer i a acollir les desesperances i les desesperacions del nostre món, així com els cansaments i les tristeses de tots aquells que sofreixen. L'Advent és el temps on l'amor de Déu refà els trossos trencats del nostre fang. És també el temps per refer el perdó, que ens obre nous horitzons, i és el temps per deixar que el Déu de l'esperança, amb la seva claror, il·lumini tots aquells racons foscos que encara hi ha al nostre cor.
En les vigílies de l'obertura de l'Any de la Misericòrdia, que tindrà lloc el pròxim dia 8, l'Advent és el camí de la misericòrdia. És el temps per refer aquella misericòrdia que manté el sentit de la vida dels pobres, dels humils i dels més vulnerables de la nostra societat.
L'Advent és temps de compassió i de guarició, pel fet que en aquest camí podem descobrir les ferides del nostre món; les ferides de tants i tants germans i germanes nostres, per guarir-les, per embenar-les, per amorosir-les. Per això l'Advent és també temps per descobrir el consol que ve de Déu. Per descobrir-lo, per acollir-lo i per compartir-lo, i d'aquesta manera poder consolar els tristos, els cansats, els abatuts, els qui ploren i els qui lluiten. L'Advent és temps de la misericòrdia del Déu-amb-nosaltres, que enmig nostre es fa compassió, consol, amor i tendresa.
L'Advent és temps per sintonitzar la nostra vida, el nostre ser i el nostre fer, amb la justícia de Déu i així, acollir les víctimes de tantes injustícies i abraçar-les tal com Déu ens abraça a nosaltres. Per això l'Advent ha de ser també un temps de solidaritat i de fraternitat amb aquells que tothom oblida o menysprea. L'Advent ens obre al servei dels uns als altres, per tal d'esdevenir servidors de l'amor en els pobres, en els petits i en els que no compten per a ningú. L'Advent ens fa viure atents al servei als oprimits i als qui es troben aixafats pel poder prepotent, inhumà i despòtic.
L'Advent ens fa descobrir que tots els qui sofreixen i totes les víctimes de la injustícia i de la violència, ens són sagraments i signes de la presència del Déu enmig del poble. Per altra part, i per viure'l amb intensitat, l'Advent ens ha d'ajudar a despullar-nos de tot allò que ens deshumanitza, de totes les superficialitats i frivolitats que a vegades omplen la nostra vida, per mirar els altres des del cor, i així, acompanyar-los i encoratjar-los en el camí de la vida, sobretot a aquells que han caigut i que ja no poden més. Perquè l'Advent és un crit i un clam d'encoratjament i d'esperança pel Déu que ve a compartir la nostra vida i a salvar-nos.
