David Cameron mai ha variat de posició sobre Catalunya. Quan governava en coalició amb els liberals deia el mateix que ara diu tot sol, i mal acompanyat per Rajoy, que Catalunya independent quedaria fora d'Europa. Idèntic al que deia sobre Escòcia, amb el doble inconvenient que és mentida doble. La primera mentida: la Unió Europea no pot expulsar els seus ciutadans, que ho són directament des de crear la ciutadania europea el Tractat de Maastricht. La segona mentida: la Unió Europea no pot expulsar un país, nou o vell, per la senzilla raó que no està legislat. Així ho confirma la síndica de greuges europea Emily O'Reilly: "Els tractats de la Unió Europea no preveuen cap procediment sobre secessió".
Un país pot marxar si ho demana, però i les parts que no volen? Espanya pot marxar, però els catalans, ciutadans europeus, poden referendar seguir a Europa i ningú els pot treure. Gran Bretanya pot marxar si Cameron perd el referèndum. Serien els seus ciutadans els que deixarien la seva ciutadania europea voluntàriament. La sortida trencaria el Regne Unit, perquè Escòcia vol seguir a Europa i exigiria votar la independència en un nou referèndum.
Com ha arribat fins aquí Cameron? A diferència de les amenaces, persecució i ?menyspreu de Rajoy, quan els independentistes aconseguiren la majoria a Escòcia, Cameron va oferir un referèndum amb un sí o no clar, la mateixa pregunta que vol Catalunya i que finalment es va fer el 9-N/2014 en una consulta amb dos milions de votants. Cameron va parar la independència a l'últim minut prometent un pacte fiscal que ara legisla el Parlament de Londres.
Cameron ha entès que un referèndum permet saber què vol el poble sobirà. A Catalunya ho sabem a mitges perquè dos milions han votat independència i un milió unionisme (si hi sumem els cagadubtes socialistes), mentre un milió encara no s'ha volgut pronunciar. Un referèndum ho aclariria, però Madrid té terror als catalans, no només en futbol. Un pacte fiscal pacificaria, previ anul·lar la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut referendat.
Cameron s'ha llençat a un nou referèndum, aquest sobre Europa, però hi té les de perdre perquè pretén canviar Europa com Catalunya volia canviar Espanya. Anglaterra té menys pes a Europa que Catalunya a Espanya, i ja sabem com han acabat els més d'un segle d'intents catalans. Anglaterra té menys població, menys pes econòmic i vol tancar portes quan els escocesos no volen de cap manera marxar. Mas ha buscat acords amb Madrid com Cameron els busca amb Brussel·les. Si Cameron no aconsegueix res, Anglaterra voldrà marxar d'Europa com Catalunya vol marxar d'Espanya.
Quina ironia si el demòcrata Cameron, gran defensor del negacionista Rajoy, es trobés fora d'Europa mentre Catalunya segueix dins, perquè encara no hem pogut celebrar el referèndum o perquè Europa no pot expulsar-nos com vol Madrid. Europa no pot liquidar els seus propis ciutadans ni un país per nou que sigui si abans no fa un tractat per expulsar paisos, votat per tots els països i ciutadans europeus. No estem tan lluny Catalunya d'Anglaterra.
