La gran decepció
joan enric carreras mercader bellcaire d´empordà
Ha estat una gran decepció, sobretot per uns bons amics i per tota la lluita de molta gent que ara no estan entre nosaltres. Jo, la veritat, és que feia molt de temps que ho deia que no tenia clar el «silenci dels que callen», i que, com podreu recordar, ja ho vaig opinar en una carta en aquest mateix Diari de Girona, el «silenci dels que callen» sempre m´ha preocupat en totes les coses, no he cregut mai en el «quien calla otorga», i en aquest afer on tant ens havia costat arribar-hi als catalans ha sigut així.
Els «altres catalans» que han votat voler «ser també espanyols» segur que mai han pensat que el poble de Catalunya va ser un poble conquerit per la força de les armes, i obligat i sotmès pels borbònics, obligats a perdre totes les seves arrels, sobretot en el llenguatge i les seves llibertats. En aquests 300 anys han passat moltes coses, i algunes ens podien haver tornat aquests drets, sobretot quan el Borbó de torn va tenir de fugir «per cames», però a 1931 quan les esquerres van guanyar les eleccions també un grup d´eixelebrats i extremistes van fer barbaritats i després vam haver de patir «el Alzamiento Nacional» i els mal recordats «40 años de Paz». Ara també tenim un petit grup extremista que ens està frenant en poder seguir lluitant, sobretot per poder fer entendre a molts amics, uns nascuts aquí i altres en altres regions, la nostra problemàtica com a poble i que amb el seu vot ens ajudessin a conquerir aquestes llibertats i tots junts poder crear aquest nou país que, de fet, mai ha deixat de ser-ho, malgrat ara tornem a tenir per imposició un Felip borbónic que també com els altres ha «oblidat» que no volem ser un «trofeig de guerra» i ells poder seguir xupant-nos la mamella d´un poble que vol ser sobirà.
Som un poble de causes perdudes
JOAN JANOHER I SADURNÍ. VULPELLAC.
Serà perquè no hem valorat mai suficientment les nostres possibilitats, o és que encara no n´hem après prou del passat? No voldria entrar en un debat de comportament per emprar-nos en moments difícils que viu la nostra societat. Res aconseguirem mentre nosaltres no canviem la credibilitat de fer un gran país.
Són molts els moment en el pas dels segles que la voluntat d´estabilitzar-nos com a nació s´ha esdevingut amb un munt de causes perdudes. Llavors haurem d´entendre que la burgesia catalana ha estat el fre de les inquietuds. Per aquesta raó, hem sigut un poble molt convulsiu amb constants reivindicacions d´autodeterminació, on amb el pas d´uns quants centenars d´anys s´han viscut episodis amb molts enfrontaments; per manca de la comprensió total de la nostra societat i, a més, la fragmentació ideològica del nacionalisme, que fa impossible una entesa puntual i no caure de nou en una causa perduda.
Com a país que volem recuperar els nostres drets, no vull entrar pas a pronunciar-me en fets passats de la nostra història. Però sí puntualitzar una total desavinença com a poble, i refermar amb escreix la nostra catalanitat, tant els d´aquí com els vinguts de fora. Ens convé la unitat escaient per assolir-ho, i deixar-nos de contrariats a la voluntat del poble. Procurant, això sí, mantenir la flama de la identitat sense caure de nou en la causa perduda.
Pujar al tren
a la R-11
josep m. loste i romero. portbou.
En el telenotícies comarques gironines de TV3 del passat 20-11-2015 va sortir un vídeo-informació molt interessant sobre les dificultats de pujar al tren a la línia Portbou-Barcelona, la línia del tren convencional regional R-11. Això a causa del mal estat de moltes andanes (massa baixes, i els trens massa elevats). Aquest problema a Portbou és gravíssim, ja que una majoria del poble és gent d´edat avançada, i per aquesta raó no poden utilitzar l´indispensable transport públic ferroviari convencional. Jo em demano, i deixo la pregunta al lliure albir dels lectors, si això no és provocat per l´ofegament econòmic que pateix actualment el Govern català i, alhora, per la discriminació, de tota mena, que a hores d´ara sofreix, amb molta mortificació, el conjunt del poble de Catalunya
