Mentides i tribunals

30.11.2015 | 07:13
Mentides i tribunals

Val la pena ser honest, dir la veritat, actuar correctament, i tenir bons sentiments, a la nostra societat? Es protegeix, es respecta i s'imita a qui treballa humilment i de forma responsable? Tenen suficient empar els innocents quan injustament se'ls difama, se'ls maltracta o se'ls acusa maliciosament? Jutges i tribunals actuen sempre aplicant la legalitat sense oblidar que la veritat i la justícia han d'anar de la mà, i que la justícia és i hauria de ser el resultat últim de les seves decisions? Tenen suficients garanties de protecció les persones que són objecte de titulars de premsa, per una simple sospita i sense dades objectives que justifiquin les imputacions o insinuacions malicioses?
En algun moment, per experiència pròpia i coneixement personal, he dit que davant un tribunal o jutge la veritat i la mentida tenen la mateixa oportunitat de triomfar. Malauradament, és davant els tribunal on més mentides es diuen, on més falsedats s'esgrimeixen i on la hipocresia campa més lliurement, sense reparar en el dany i la immoralitat que comporta tant per als innocents com per a la societat.
Em comentava fa poc una persona molt vinculada al món de la justícia que un magistrat, de trajectòria exemplar i de gran honestedat, solia dir que donat que sabia que en els judicis és on més mentides es diuen, ell intentava sempre donar la raó a qui menys mentia. És una trista realitat que assumim sense estridències i amb absoluta normalitat, oblidant que no és possible assolir un mínim de justícia sense conèixer la veritat. No obstant, les pròpies lleis propicien, des de sempre, que els implicats en un plet, com a demandant, demandat o acusat, puguin dir la més patent mentida sense que tingui cap conseqüència.
I tema diferent és el que es refereix als testimonis i pèrits, ja que aquests fan jurament o prometen dir la veritat en tot allò que seran preguntats. Però la realitat ens posa davant fets que demostren que aquesta obligació és simplement una formalitat, que la majoria de testimonis i pèrits haurien de complir, però que els tribunals i jutges no exigeixen amb contundència.
Quan els tribunals, en ocasions, validen com a veritat el que no és res més que una falsedat, una manipulació o una mentida, i a partir d'aquesta mateixa treuen la raó a un innocent i premien al responsable d'una injusticia, no fan res més que desarmar èticament la societat, corrompre la convivencia i impedir la justícia, última finalitat que haurien de cercar jutges i tribunals. I hem de recordar que, en paraules del jurisconsult ?Ulpià, la justícia és donar a cadascú el que li pertany, no fer mal a ningú i viure honestament. Compleixen el jutges i tribunals amb això? Col·laboren els professionals del dret que això sigui posible? Si volem una societat més ?justa, que cadascú es faci aquesta pregunta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema