Migrants i refugiats, persones amb drets

30.11.2015 | 07:13
Migrants i refugiats, persones amb drets

La política migratòria de la Unió Europea ha de fer especial atenció a la problemàtica dels refugiats, i així ho està fent des de l'aprovació de l'agenda europea de migració al maig d'aquest any fins a les últimes decisions adoptades tenint en consideració el drama dels atemptats terroristes de París el 13 de novembre i que de ben segur, no sóc pitonissa, però és fàcil preveure que anirà per aquest camí, suposaran un important enduriment de les polítiques de seguretat i restriccions als accés a territori europeu, així com també als desplaçaments en el seu interior fins i tot per a aquells ciutadans que gaudeixen del dret a la lliure circulació.
Hauria de ser necessàriament així? Convindria no oblidar, encara que aquests últims dies el drama dels refugiats hagi quedat amagat sota la commoció experimentada per la ciutadania pels atemptats terroristes de París, que aquesta realitat existeix i seguirà existint mentre no s'assoleixin acords polítics que sentin les bases per a l'estabilitat econòmica i social dels territoris (especialment Síria en aquests moments) dels quals provenen gran part de les persones que volen accedir a Europa. Per això, convé parar atenció, i que no caiguin en l'oblit, les propostes formulades per organitzacions socials com CEAR i Intermón Oxfam, i prestar especial atenció a la realitat d'aquests fluxos des de territori africà, tal com ha fet recentment un exhaustiu informe d'Amnistia Internacional.
Perquè els murs només retarden la resolució dels problemes però no els resolen ni molts menys. Deia el papa Francesc el passat 28 de setembre, en el seu viatge de tornada a Roma després de la seva estada als Estats Units, davant la pregunta d'un periodista: "I vostè em pregunta sobre les barreres. Vostè sap com acaben els murs... Tots, tots els murs cauen, avui, demà, o d'aquí a 100 anys, però tots cauen. No és una solució. El mur no és una solució. En aquest moment, Europa està en dificultats, és veritat... Hem de ser intel·ligents perquè ve tota aquella onada migratòria i no és fàcil trobar solucions", advocant per la via del diàleg per poder superar la qual ha considerat una crisi "mai vista des de la Segona Guerra Mundial".
L'afirmació del papa Francesc sobre la gravetat de la situació és confirmada per les dades aportades en un informe elaborat per la Confederació Sindical Internacional per a la reunió del G-20 a Turquia celebrada fa dues setmanes. Gairebé amb les mateixes paraules utilitzades pel Papa, l'informe constata que el món "s'enfronta a la crisi de refugiats més greu que s'ha experimentat des de la segona guerra mundial", i que el 86% de les persones desplaçades, sigui interna o externament, "provenen de països en desenvolupament", així com també que els esdeveniment d'arribada massiva de refugiats a les costes europees han obert els ulls dels seus governs, així com també als d'Amèrica i l'Àsia, a la crisi, criticant després que "no tots han assumit la responsabilitat d'acollir els refugiats que fugen de la guerra, el terror i la pobresa". Des de la seva talaia privilegiada a escala mundial de la realitat econòmica i social, amb especial atenció al món del treball, la CSI va demanar als governs del G-20 que s'incrementaren els fons econòmics per a satisfer les necessitats de les persones refugiades, que es posi en marxa una estratègia comuna de reassentament per a persones que es veuen obligades a fugir a països veïns, i que el reconeixement del dret d'asil per a totes les persones necessitades d'especial protecció d'acord amb els convenis i tractats internacionals "ha d'incloure que se'ls brindi el dret al treball en l'economia formal i que se'ls concedeixin plens drets socials, polítics i culturals, a més d'oferir-los l'ajuda financera necessària per complir amb aquests compromisos".
Les dades recollides en l'Informe, i basades en les informacions disponibles de l'Organització Internacional per a les migracions (OIM) són prou expressives de la importància i gravetat de la situació: d'una banda, entre gener i agost d'aquest any ha creuat les fronteres de la UE 350.000 persones entre migrants i refugiats, que xifres més recents eleven a 500.000 (amb la dificultat afegida, va assenyalar per la meva part, d'efectuar aquesta diferenciació per a moltes persones), mentre que en tot 2014 el nombre es "va quedar" en 280.000. Per una altra, i amb atenció al gruix de refugiats sens dubte més important en aquests moments, els ciutadans sirians que fugen de la guerra al seu país, més de deu milions han estat expulsat de les seves llars des que va començar el conflicte bèl·lic el 2011, albergant Turquia, per cert el país que rep el major nombre de refugiats del món i seguida de l'Iran i el Pakistan, 1,9 milió de refugiats sirians. El document posa de manifest, encara que està per veure si podrà mantenir la seva tesi en els propers mesos davant el progressiu replegament del govern alemany i també del suec, que Alemanya i Suècia "destaquen pel seu suport humanitari", i que per contra, al llarg d'Europa, i fins i tot d'altres continents, es constata "l'absència de generositat per incrementar l'admissió de persones migrants, malgrat que s'ha demostrat des del punt de vista econòmic que, amb el temps, l'asil no suposa un cost addicional i que la migració laboral representa un benefici net".
No, els murs no són la solució, i en moltes ocasions agreugen els problemes i el patiment de moltes persones necessitades de protecció. Tal és la contundent conclusió del recent estudi elaborat per Amnistia Internacional i que porta per títol Pors i tanques. Els plantejaments d'Europa per contenir les persones refugiades. Els tancaments de vies regulars d'entrada obliguen les persones que busquen refugi a Europa a buscar altres vies d'accés més perilloses, i atès que el 90% dels refugiats arriben, o intenten arribar, via marítima, no és d'estranyar lamentablement l'elevat nombre de vides humanes que es perden a l'aigua. És difícil pensar, per molt que alguns governs s'entestin en això, que persones que viuen afectades per situacions de guerra i pobresa no busquin sortida a aquesta situació, i aquesta pot ser embarcar-se, i mai millor utilitzada aquesta paraula, en un viatge incert cap Europa, cap al territori "ric" en el seu imaginari i per descomptat, almenys fins al present, molt més que d'on provenen.
Perquè, no ens n'oblidem, els migrants (regulars, irregulars, indocumentats ...) i els refugiats són abans que res persones, i tota persona té una sèrie de drets reconeguts en la Declaració Universal de Drets Humans que cap Estat ha de deixar de reconèixer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema