Presidentmàs volia ser un d'aquells personatges de Faulkner que amaguen el passat tenebrós i es fan amos del llogaret de manera poc ortodoxa, tot i que sense arribar a ocultar-se al quart lloc d'una llista electoral. Que viuen en un mansió del sud, esplendorosa en temps passats però avui atrotinada i de la qual només queda el nom, tot i que sense arribar a estar embargada per ordre judicial. Que amb promeses que no pensen complir aconsegueixen el suport de veïns incauts, tot i que no arriben als nivells d'ingenuïtat dels votants de Junts pel Sí.

Els joves són els més difícils d'enganyar, la gent gran està acomodada al seu destí i ha acotat el cap tantes vegades que no ve d'una, per això no entén que la CUP no l'acoti. El no de la CUP ens evita als soferts ciutadans la vergonya de presenciar un nou accés d'eufòria impostada. Des de fa anys, des del primer 11-S amb excursió organitzada, hi ha la consigna de viure cada pas cap a enlloc com si suposés la independència. Tot fals. Hem aguantat la falsa eufòria de no sé quants 11-S , hem suportat els crits desfermats per la xarlotada de les urnes de cartró i el seu resultat a la búlgara, hem transigit amb les declaracions orgàsmiques post-27-S tot i que van fracassar i ho sabien. Tot mentida, tot de fireta. I si diumenge la CUP hagués donat el plàcet a Presidentmàs, ens haurien fet creure que significava alguna cosa. Mentida de nou. L'única diferència seria que d'aquí a poc s'hauria investit Presidentmàs amb tota la pompa, amb pantalles gegants a les places dels pobles i amb crits d'independència. I tot seguiria igual. La consigna és rebre cada nova inutilitat a l'estil Pantoja: "dientes, dientes". Fer veure que ens ho creiem. Eufòria impostada.

Per tot això els acòlits de Presidentmàs esperaven que la CUP oblidés el passat, que no recordessin què ha fet amb la sanitat, la policia, les farmàcies, els serveis socials, els funcionaris. Però han tingut memòria. Si Presidentmàs hagués llegit Faulkner s'hauria estalviat el disgust. Sabria que el passat mai no mor, de fet, ni tan sols és passat.