· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

02.12.2015 | 10:02

Sobre la campanya de Recollida d´Aliments
Lluís Torner i Callicó. girona.
El passat darrer cap de setmana de novembre va tenir lloc la segona Campanya de Recollida d´Aliments d´enguany, que organitza, d´un temps cap aquí, la Fundació Banc dels Aliments, a tot Catalunya. Els i les que vàrem tenir la possibilitat de poder-hi col·­la­borar, vàrem copsar, una vegada més, la satisfacció de veure que, sortosament, hi ha molta gent amb esperit solidari. Tant és pel que fa als que col·laboren, aportant aliments, com a tots els i les que dediquen unes estones a la seva recollida, i sobretot els organitzadors, que s´esmercen a dur a terme aquesta generosa tasca.
Ja sabem que, malauradament, no és pas la solució del problema, sols ajuda a apaivagar, un xic, la necessitat. Som conscients que seria bo que no fos així, ja que seria senyal que tothom tindria mitjans suficients, per poder viure amb una certa dignitat.
En aquest darrer punt, hi ha opinions que no ho troben prou bé, i és que ho interpreten com un acte caritatiu, i no ho veuen gaire correcte. D´altres, potser una majoria, ho considerem un tema de solidaritat, davant d´un fet que hem de suposar accidental, que demana una responsabilitat a aquells que, sortosament, estem en una diferent situació; i hem de posar-nos un xic al seu lloc. A més, si fos al contrari, que fóssim nosaltres els necessitats, també ens agradaria que se´ns donés suport.
Si mirem al diccionari, caritat vol dir amor compassiu al proïsme. En canvi solidaritat és comunitat d´interessos i responsabilitats. Aquí rau la gran diferència. No es tracta de compassió, sinó de responsabilitat social.
No sabem si tothom ho veurà igual, però es el nostre parer.

Canvi climàtic?
Una responsabilitat social
Jesús Domingo Martínez. Girona.
Anar a comprar pomes, o altres fruites i verdures, i agafar les d´oferta perquè són més barates. Pagar menys perquè s´han produït fora de casa nostra en unes condicions diferents, tant de mà d´obra com de controls. Estalviar –perquè encara estem en crisi– tot i que el transport d´aquestes pomes, arribades potser de l´altra punta del món, tingui associat unes emissions de CO2 afegides que no arribaré a saber mai.
Els científics ja han fet la seva feina: han determinat que hi ha un problema causat per l´activitat humana, i que si la temperatura augmenta més de 2º C creuarem un punt de no retorn. Però si jo agafo les pomes mes econòmiques sense pensar en res més que en la me­va butxaca, per què he de suposar que en una negociació sobre tractats relatius al canvi climàtic els països voldran comprometre´s per un bé tan global i abstracte com ara la Terra? Aquí és on entra en joc la política, negociant i pactant quin país ha de fer què i com ho ha de fer. Per això es reuneixen a París. Esperem que tinguin unes mires més elevades que les nostres quan comprem pomes.

Ara és l´hora (de retallar per dalt)
JOAN BORONAT LECHA. BLANES.
Quan un nombre determinat de persones pugnen per una vacant en una empresa, els elegits aconsegueixen la feina i el sou, mentre que els que perden se´n van tots a casa sense sou, on poden continuar instruint-se per presentar-se, més formats, a futures ofertes de treball.
En el món de la política no funciona ben bé així. Segons les normes d´aquesta injusta llei electoral, on uns vots valen més que uns altres, els partits perdedors es queden a l´empresa que és el govern, cobrant uns substanciosos sous. Massa sovint, els partits perdedors s´ajunten i, com que sumen majoria, prenen el lloc al partit guanyador. No entenc per què ha de ser així, quan el que correspondria és que els partits perdedors se n´anessin a casa sense feina, i naturalment sense sou (que es mantinguin amb la contribució dels afiliats) i, si els interessa seguir en política per servir al poble, que presentin un programa més convincent per a una majoria de ciutadans en la pròxima legislatura. El partit guanyador, limitat al nombre d´escons necessaris, que compleixi estrictament i minuciosa amb el que van prometre, atenent-se rigorosament al programa pel qual van ser elegits; que deixin d´improvisar frivolitats, que inverteixin els pressupostos segons les prioritats del programa, i, en cas d´imprevistos, si es necessités urgentment crear una nova llei o modificar-ne una de vella, que es consulti en referèndum el poble, la veritable i democràtica oposició al Govern. Els assessors i càrrecs de confiança prescindibles en nòmina de les administracions públiques, al Senat, a les diputacions, als consells comarcals, als ajuntaments, són un llast a suprimir, aprofitem-ho, abans de continuar amb la tàctica de retallades en serveis socials.

Educació mixta
o educació diferenciada
Gemma Ros i Valls. Directora
comercial. blanes.
Alguns pares ens veiem empesos a dur els fills a l´escola privada concertada, perquè l´escola pública no cobreix totes les necessitats educatives que desitgem. Jo, com a mare, el que vull és una educació en la qual es detectin les febleses dels meus fills, que hi posin remei i procurin amb mesures educatives i d´organització que sigui una persona íntegra. Per això escullo l´escola que millors resultats acadèmics i socialitzadors té: l´escola d´educació diferenciada. He observat que el fet de separar nens de nenes desactiva les pressions de gènere, i els estereotips; els meus fills se senten més lliures, menys condicionats per fer allò que els plau, sense haver d´estar pendents de «fer teatre» ni de complir sempre uns rols de gènere determinats. Estan i treballen més a gust. Llàstima que l´escola pública no incorpori aquest potencial, ni tan sols com una opció de diversitat que enriquiria les possibilitats dels pares i mares, i donaria prestigi a l´escola pública.

En advent, a més d´anar de compres...
Pedro J. Piqueras Ibañez. Girona.
L´Arcàngel Gabriel anuncia a Maria que concebrà i donarà llum el Fill de l´Altíssim. L´advent -en llatí: adventus Redemptoris, «vinguda del Redemptor» –, és el primer període de l´any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de ­preparació per al naixement de Crist. Se celebra els quatre diumenges més pròxims a la festivitat de Nadal.
Els fidels el considerem un temps de reflexió i de reparació. Són dies en què procurem estar més receptius a posar amor i perdó als que tenim més propers. El cor està obert a servir els altres com a Betlem els que van visitar la cova i el pessebre, on tots portaven presents el Nen-Déu. «Glòria a Déu en el cel i pau als homes de bona voluntat», van cantar dels Àngels. Espero que enmig de la parafernàlia i les compres, de vegades innecessàries, tinguem una estona cada dia per preparar el Nadal amb més profunditat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema