Als que tenim algun ancestre romà, que al sud d'Europa som milions, entrant en el mes de desembre ens comença a córrer per la sang un impuls propici a la gresca, a l'enrenou i a l'alegria compartida. És una sensació joiosa que el poeta Horaci anomenava "la llibertat del desembre" i venia a coincidir amb la celebració de les Saturnals, les festes en honor a Saturn, el déu encarregat de protegir l'agricultura.
Se celebraven entre el 17 i el 23 d'aquest mes en els dies finals del període més fosc de l'any i en els previs al solstici d'hivern, quan el sol comença a guanyar espai al cel. En aquestes dates, hi havia banquets als carrers, s'intercanviaven regals (entre ells unes figuretes de ceràmica), s'encenien espelmes i torxes, i es guarnien les cases amb plantes. Tancaven també els comerços, donaven vacances a les escoles i cessava l'activitat al Senat i als tribunals de justícia.
Així doncs, regnava per tot arreu la permissivitat i el llibertinatge, i fins als esclaus eren alliberats de les seves tasques i rebien com a premi una paga extraordinària, consistent en diners o en unes tines de vi. Res per cert que no seguim fent ara per les mateixes dates i amb lleugeres variants. Els banquets al carrer dels alegres ciutadans romans han estat substituïts pels anomenats eufemísticament "dinars d'empresa", quan en realitat són unes taules compartides amb companys de treball, o simplement amb amics pagant cadascú el seu cobert.
Les espelmes i les torxes s'han convertit en milers de bombetes de variats colors (els romans ens van llegar moltes coses importants, des de l'organització de l'estat fins al dret i l'art, però no disposaven de llum elèctrica). Entre les plantes amb què es guarnien llavors les cases romanes predominen ara les murtres, els pins i els avets. I també col·loquem figuretes de ceràmica a les teatralitzacions del naixement de Crist en muntar el decorat dels pessebres.
Per descomptat, roman el costum de fer vacances per aquestes dates tant a les escoles com al parlament i els tribunals de justícia. I, molt important, mantenim (de moment, és clar) la paga extraordinària amb què retribuïm la major dedicació al treball dels esclaus encara que ara en diem mileuristes, becaris, o temporers.
Sigui quina sigui la raó, o conjunt de raons, per les quals al desembre estem més alegres i inquiets que a la resta de l'any, la veritat és que l'Església cristiana va voler mitigar l'evident tendència al llibertinatge que propiciaven les festes Saturnals a l'antiga Roma introduint el suposat natalici de Crist per aquestes mateixes dates. Un esdeveniment, per cert, sobre el qual no hi ha cap prova que s'hagués produït en aquesta època de l'any. La substitució, o solapament, de les festes Saturnals per Nadal va ser una decisió política de l'emperador Constantí el Gran que s'havia convertit al cristianisme per agrair unes suposades ajudes divines en una important batalla que va consolidar el seu poder. Per descomptat, no va ser aquesta l'única ocasió en què l'església cristiana va canviar el sentit, al seu favor, és clar, d'una festa pagana. Bones Saturnals!
