En aquest preludi de les festes nadalenques ens hem adonat, de cop i volta, que ja no hi ha cap barrera per integrar-nos de ple en la cultura consumista americana, es digui Halloween, Black Friday, Cyber Monday o ara, per acabar d'arrodonir-ho, Giving Tuesday, que vindria a ser una mena de Gran Recapte, però en comptes de donar aliments, aquí el que es tracta es de fer donatius a tota mena d'oenegés. I no és que totes aquestes iniciatives estiguin malament, però ja teníem les nostres, i no veig on està la necessitat d'anar doblant el calendari per celebrar o dur a terme allò que ja fèiem més allò que ara volen que fem.
Costa d'entendre aquesta febre permanent per importar totes aquelles jornades que formen part de la quotidianitat dels nord-americans, com si nosaltres no tinguéssim res equivalent o alternatiu a allò que fan allà i no té cap sentit doblar els esdeveniments perquè no hi ha tanta capacitat per tenir-nos entretinguts amb tanta activitat, ja siguin rebaixes, disfresses i carbasses o donatius en massa. Només ens queda afegir-nos al Dia d'Acció de Gràcies, rostir el gall dindi i plantar la bandera al pati o al balcó de casa, o començar a cantar l'himne nacional abans de cada competició esportiva, ara que a Badalona ja deixen cantar L'estaca.
Han d'estar molt desesperats els comerços de casa nostra per deixar-se endur per tanta campanya americana o els ciutadans hem de ser molt estúpids per deixar-nos entabanar tan fàcilment. És evident que alguna cosa falla quan volem batejar cada dia del nostre calendari amb una nova iniciativa anglosaxona i no som capaços de conformar-nos amb el que era nostre o senzillament de millorar-ho sense necessitat de doblar-ho.
Només ens falta que a algú se li acudeixi incorporar també les celebracions xineses o alguna altra bestiesa per omplir dies i dies amb els que sembla que no sabíem què fer.
