El més proper

03.12.2015 | 10:50
El més proper

La Terra, com a estatge que ens és, mai no ens ha deixat restar indiferents. En temps del Renaixement la geografia era una vella descripció de noves extensions de terres, incògnites llavores, que podia interessar com una aventura mig aventuresca i que no comprometia gens a anar-la a conèixer en viu i en directe. Més aviat, diem-ho clar, feia basarda. Segles després va venir l'estudi sistemàtic de la geografia, que més aviat feia pensar en un gran jeroglífic i joc de colors, els mapes, que pretenien explicar la Terra. A l'Institut d'ensenyament del carrer de la Força, de Girona, es podia veure una excel·lent col·lecció de mapes, a l'aula de Geografia, que avui faria pensar en una magnífica instal·lació teatral. Els mapes antics semblaven una cortina de fum per entelar la geografia viva. Allò era la geografia assignatura.

Amb el temps s'han trencat motlles i s'ha fet viva l'explicació de les relacions entre la comunitat humana i el seu medi físic, històric i social. Això ja és més càlid. Un dia el geògraf Pau Vila va dir amb senzillesa allò que ha representat el principi de la modernitat: "La geografia es fa més amb els peus que no amb el cap". És a dir: cal sortir de casa, veure món directament, i mirar-se'l amb la curiositat de voler entendre les claus de les relacions entre la gent i les terres. El turisme, modernament, es va estintolar en aquests principis de "hem d'anar més lluny", a fer "noves coneixences" i al darrere d'aquest llamí molta gent ha fet el seu agost.

Entre les recomanacions dels geògrafs -i del sentit comú, també- hi figura el principi que el coneixement directe de la realitat ha de començar per allò que tenim més proper, el tros de Terra que tenim aquí mateix, a tocar. No ha de ser gaire esforç, aquest compliment, tenint en compte que a Catalunya tenim uns paisatges naturals, uns patrimonis arquitectònics, uns conjunts monumentals que resulten de gran categoria, selecció, varietat i riquesa. Així i tot, sempre hi haurà una bona concurrència a les agències per anar a visitar alguna Playa Bávaro, només faltaria. Però és molt probable que la gent de grans viatges sigui desconeixedora del que ofereixen les terres més properes, les terres gironines en aquest cas. Per lògica (anava a dir per deure), primer el d'aquí mateix.

Qui es proposi recuperar-se o posar-se al corrent d'un possible oblit o desconeixement de la geografia de les nostres comarques, actualment ho té fàcil: existeix un extens catàleg, oferta i atractiu d'oportunitats i ocasions per conèixer pobles i poblets, mars i muntanyes, paisatges i monuments. Aquest diem-ne catàleg és la relació de fires, mercats, diades, trobades i companyia que formen un calendari absolutament ple d'activitats, programa?cions, espectacles que es realitzen periòdicament a les localitats que tenen una traça especial per fer a la perfecció allò que, al principi del turisme, se n'havia dit "atracció de forasters"; l'imprescindible servei de la gastronomia contribueix al coneixement de gran quantitat de fires que se celebren a les comar?ques gironines; el poble es dóna a conèixer amb alguna especialitat, alguna festa tradicional hi ajuda, l'obertura acollidora del poble és ben treballada. El motiu de la convocatòria és totalment divers, i pot anar des de la garoina fins a l'allioli, passa per la ratafia i el pa amb xocolata, a una fira li toca la terrissa i a un altra els bolets, fins allà on arriba una inacabable imaginació popular. El conjunt de fires, molt ben organitzades i concorregudes, és ja un patrimoni cultural que ens ajuda a moure'ns i a conèixer el nostre món proper.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema