La CUP i el PP€
el PP i la CUP
JOSEP MARIA BOSCH. girona.
Diu una dita popular, amb tota la raó, per cert, que «els extrems es toquen» (per darrere, és clar) i això ho podem constatar darrerament a Catalunya, amb els comportaments del PP i de la CUP: uns d´extrema dreta, els altres, d´extrema esquerra; però tots dos igualment compromesos que Catalunya perdi la seva personalitat i, sobretot, a fer-nos avergonyir els catalans. És evident que si busquéssim semblances entre els dos grups€ en trobaríem moltes més: tots dos oposats al president de Catalunya; tots dos fent el ridícul més gran; tots dos perdent el respecte als catalans, tots dos amb aquell somriure còmplice de la feina mal feta, etc. etc.
Puc dir que els del PP -almenys els que conec- tenen un adoctrinament; un fonamentalisme i, fins i tot un «talibanisme» sorprenent: la FAES ha fet «molt bé» el seu treball. De la gent de la CUP que conec, no puc dir el mateix, ja que no els conec a fons i, tampoc, sé si la CUP té la seva «FAES» particular€ Però, al capdavall, el que sí puc dir és que uns i altres, salvant les diferències ideològiques i generacionals, vénen a ésser el mateix: una colla de «fills de papà» consentits i, moltes vegades (massa vegades) autènticament mal educats.
I tot això, la veritat€ faria riure -faria riure molt- si no fos que, clarament, fa plorar!!!
Festa, birres
i combinats
francesca barti i comalat. banyoles.
La festa és alegria i l´alcohol desinhibició. Què ho fa que a tantes persones els agradi l´alegria i la desinhibició? A la meva edat gaudeixo de la festa i de l´alcohol dins el límit de la mesura i la consciència. Tanmateix, les disfruto quan em ve de gust i no per costum.
Per algunes persones, el món de la nit, de la festa i de l´alcohol és una sortida a les preocupacions, problemes personals i fugida a tanta opressió que imposa la societat. És la seva teràpia per excel·lència i la més cara si no ets un crac a manegar-te-les perquè t´ho paguin tot o bé siguis una ànima en pena que invita a tothom per no sentir-te sol.
Aquest món es pot convertir en una droga de la qual no puguis sortir; una addicció que et limiti i t´esclavitzi. És el canal més fàcil per fugir de tu mateix i si ho fas amb freqüència t´hi pots perdre completament fins al punt de quedar al marge de la vida.
Antisistema radical per la governabilitat
JOAN JANOHER I SADURNÍ. FORALLAC.
Les propostes i pretensions de la CUP ens portaran al fracàs més estrepitós que mai ha viscut Catalunya. A qui se li acut arribar a pressionar una possible nova investidura, amb una rotunditat negativa envers a l´Artur Mas? Crec que el partit en qüestió no valora prou el que han representat tant la dedicació com l´enteresa de president en funcions, per haver escoltat la voluntat reivindicativa d´una majoria de ciutadans que confien a poder assolir la nostra sobirania.
Aquest enrocament similar al dels populars no té cap base per justificar-se en negar el que per convicció es mereix. Vivim en un moment totalment desaccelerat, on la tossudesa i criteri molt dispar fa trontollar l´estabilitat de l´autonomia, ja que la posició de les fitxes puntuals a moure s´ha estancat i ha endarrerit la força escaient d´abans del 27-S. Mentre que Madrid, coneixent els perfils carregats de dubtes, s´aprofita de la incertesa actuant sense cap mirament per enderrocar-nos.
Crec que tots els partits són igual de responsables, i que es permet irònicament la crítica fàcil del desconcert de govern. Caldrà tenir mesura i distingir el que de veritat convé per al poble i deixar de menysprear el líder veritable de la moguda.
El radicalisme exigent de la CUP no pot postular, com tampoc raure en voler-se identificar com a peça clau d´exigència. Procurem ser coherents, obrim els ulls a la necessitat escaient i fem possible una governabilitat sota l´empara de la nostra idiosincràsia.
Carta oberta a l´alcalde de Banyoles, Miquel Noguer (CiU)
JOSEP MARTí i ARNAU. GIRONA.
Benvolgut alcalde, m´adreço a vostè, per explicar-li els greus fets que va provocar el tercer tinent d´alcalde Lluís Costabella (CiU), sobre el meu fill de 14 anys. Els fets es varen produir el diumenge 29 de desembre a la vila de Banyoles, al parc de la Draga, on es va fer una cursa de BTT organitzada per ArtSport Club Esportiu. El meu fill hi participava i en Lluís Costabella n´era uns dels àrbitres. Quan el meu fill estava a punt d´entrar a la meta, on estaven els àrbitres per fer el control d´entrada, es va trobar que diversos corredors també arribaven però en sentit equivocat. La reacció de l´àrbitre Lluís Costabella va ser de parar el meu fill i dir-li que s´apartés (de males maneres), que havia de fer el control d´arribada dels que venien en sentit equivocat. El meu fill li va dir que ell era el que arribava pel cantó correcte, ni així va entrar en raó, la qual cosa va provocar que el meu fill s´enfadés molt. La seva mare i més persones estaven intentant tranquil·litzar-lo i en L. Costabella s´apropa al lloc a increpar el meu fill, fet que va provocar encara mes ràbia i que llencés el casc per terra; quan l´obligació d´un àrbitre és callar i si s´escau fer un informe al final, però encara ho va embolicar més quan va xutar el casc i va marxar. Després jo vaig anar a demanar-li de parlar amb ell, i va fer veure que no sabia de què li parlava, al final vaig aconseguir que m´expliqués la seva versió, i el més greu de tot és que em va mentir, va dir que el meu fill li havia tirat el casc per l´esquena i només va apartar el casc amb el peu, quan al lloc dels fets hi havia molts testimonis que ho desmenteixen, això.
Potser el meu fill, enfadat, va dir coses no correctes, però la diferència d´un a l´altre és que el meu fill és menor d´edat, no és qui es va equivocar primer i com pot comprendre un nen de 14 anys després de fer 10 quilòmetres per la muntanya, les pulsacions li van a 200 per minut. Encara que en L.Costabella no estava al lloc com a tinent d´alcalde el seu comportament no s´escau amb el càrrec que té, la vila de Banyoles no es mereix un representant que va provocar un nen i va mentir per excusar-se. Si volem un país lliure i democràtic ens sobren polítics amb aquests estils cacics.
El candidat al Senat per UdC, Pere Maluquer, no és llicenciat en Dret i en Sociologia, com publicàvem ahir a la pàgina 10, sinó que ha cursat estudis d´ambdues disciplines.
